La frase, conseqüència de la Pau d'Augsburg signada en 1555 entre Carlos V i la Lliga Esmalcalda i que, per als quals es van veure privats d'entrar-li el llatí com ho vam fer els del pla del 53, vindria a ser alguna cosa així com “Segons sigui el rei, així serà la religió que imperi en els seus dominis”, se'm va venir a la memòria quan vaig escoltar l'aplaudiment fervorós que els assistents al 38º congrés del PSOE van dedicar a Rubalcaba quan, alçant la veu, va amenaçar amb la revisió del Concordat amb la Santa Seu.
Els que exercim un ateisme fervent, no confondre amb l'anticlericalisme, no ens impressionem amb qüestions de fe de la qual manquem i ens resulta sorprenent tanta obstinació a donar-li voltes a un assumpte que ens és aliè. Cadascú és príncep de la seva casa i allà com s'enfronta a la transcendència, com es va dir a Augsburg, i l'única cosa que demano als creients, pels quals tinc un profund respecte, és que no m'imposin les seves creences com van intentar fer en la meva infància sense aconseguir-ho.
No deixo d'anotar la meva sorpresa per l'entusiasme dels congressistes davant la perspectiva de partir les peres amb la Santa Seu i, si tingués temps i ganes, dedicaria més d'una jornada a revisar hemeroteques i estic segur que en elles trobaria més d'un assistent al congrés portant tabernacles en les processons de Setmana Santa o deixant-se portar per la marea humana en la Rosada.
No vegi ningú censura en el que s'ha dit, reitero que cadascú és amo de la seva fe i fa molt bé a manifestar-la allà on ho cregui oportú; reclamo, això sí, coherència a l'hora de manifestar entusiasmes.
