SOBRE EL DESERT...
El desert és ric en ocasos i generós en noves albes. Abrasa i gela, commou i aterreix. Permet la contemplació d'aquests estels que mai vas veure abans, mentre el fred es fica fins a la medul·la. Estimula la imaginació, consenteix els miratges més inaudits. Esborra camins, oculta velles ciutats i permet somiar en suposats oasis. La seva aridesa forja, endureix, facilita la introspecció. Llança al vent l'eterna pregunta sobre el ¿Qui sóc? I l ¿A on vaig?
El desert conté propietats terapèutiques curatives del cos i de l'ànima. No en va diuen que més d'un déu, i munts d'ascetes, van trobar en ell la felicitat, l'absència de dolor.
El desert és bell. Només els estúpids tanquen els ulls a la seva força cromàtica, al seu ondat buit desbordant de cel i sorra. Travessar el desert pot arribar a ser una experiència tan ineludible com a fantàstica, tan cauteritzadora de mil ferides com a hipnòtica.
Per trobar-ho convé fer servir calçat còmode i una bona samarra. És imprescindible portar una farmaciola de primers auxilis i aigua en abundància per combatre la set.
El desert pot ser immens però és finit. Té límits, principi i final; no ho dubteu. Per tot això potser el més important, abans d'iniciar la marxa, sigui la conveniència de traçar un rumb, un nord, un objectiu. Orienteu-vos com desitgeu, mitjançant els astres o amb brúixola. Marcar un punt d'arribada, preveure la ruta i les seves etapes, mesureu les forces i, quan tot sigui conforme, tirar a caminar intentant que siguin molts més els que s'incorporin a la caravana.
