EL FACTOR “CAPACITAT”

Sense poder evitar-ho hi ha persones que rebutgen el fet de relacionar-se i comunicar-se amb els demés. Per incomprensible que sembli qualsevol contacte o situació que requereixi aquesta “relació” -personal, professional o social- representa per aquestes un increïble esforç i molèstia fins el punt d’evitar al màxim aquest contacte a menys que resulti absolutament necessari o imprescindible. Altres, en canvi, es mostren sempre accessibles, properes, atentes i incondiccionalment abocades i disposades a col•laborar amb els demés -tot, i que no sempre els estigui possible fer-ho tant o com els agradaria-. Siguin, quines siguin les seves responsabilitats, per moltes preocupacions que els envoltin i a independència del seu posicionament a la vida -econòmic, polític, laboral o social- natural i inconscientment “elles” sempre troben el “forat” que els hi permetrà satisfer les demandes o requeriments del seu entorn. Sense dissimular-ho, emanant altes dosis de sensibilitat, acolliment i generositat solen sempre “apareixer” allà on són requerides amb un ample somriure a la cara.

Titllant-les d’“especials” o “encantadores”sofrint resignats a les primeres i admirant a les segones anem creuant-nos i convivint a diari amb personalitats i perfils ben diversos sense adonar-nos, que més enllà de caràcters, prejudicis o preferències és el factor “capacitat” qui ens defineix i delata. Aquestes “Capacitats” -amb majúscula- que afortunadament moltes persones posseïxen són les que els desmarca de la resta, les engrandeix i converteixen en enorme privilegi el fet d’haver-les conegut i gaudit de la seva presencia i saviesa.