EL SINDICALISTA ORIOL

Que un fill de papà com Oriol Pujol, que no ha pegat un pal a l'aigua en la seva curta vida laboral, i al que van a portar en enlaire fins a la secretària general del partit que va fundar el seu pare i d'allí a la butaca que ocupa Artur Mas, un altre que tampoc sap el que és cobrar l'atur, ni córrer darrere dels grisos en temps en els quals els treballadors perdien la vida, a més del treball, per conquistar les millores laborals que ara van a perdre's sense remei. Doncs bé, que sigui aquest privilegiat el que ara posi a brou als sindicats i els acusi d'immobilistes i de no tenir idees per solucionar el tema de l'atur, sona a conya i a sarcasme de molt mal gust. Ahir, Tv3, en el seu Telenoticies del migdia, seguint la doctrina que les reformes que vol imposar el Govern Rajoy són bones, ens va regalar una informació, amb experts inclosos, favorable al decret, que feia vergonya aliena, per partidista i manipuladora, que ens va fer pensar que si la televisió pública catalana va per aquest camí és que algú ja ha aconseguit ficar por en una redacció en la qual abans s'invocava allò de la Llibertat d'expressió, cada vegada que un dirigent socialista o d'Esquerra o d'Iniciativa protestava per la canya rebuda. Si no em creuen preguntin-ho al diputat Joan Ferrán. Ara, per contra, toca acostar-se a la banda de la retallada i vendre als treballadors en aquest mercadet del “tot a vint”, acollonant-los, això si, amb imatges del sofriment de grecs i portuguesos, que ja s'han tirat definitivament al carrer i amenacen amb una guerra civil. Una solució horrible, però que és filla, no de les protestes dels sindicats, sinó de la desesperació de la gent, un lloc comú al que anirem a parar en aquest país si les idees de Pujolin contaminen el sentit comú dels polítics catalans, Déu no ho vulgui.