A Madrid, en el districte del Retiro, existeix un edifici magnífic d'estil neobizantí que respon al nom de Panteó d'homes Il·lustres i que, en realitat, solament alberga actualment els de Canalejas encara que mereix la pena ser visitat perquè, en el seu interior, es troben obres escultòriques d'una bellesa digna d'admirar.
Al final del carrer Major hi ha un altre edifici d'estil barroc que acull el Consell d'Estat, institució que va tenir el seu origen durant el Regne Visigot i que els successius monarques van mantenir com un òrgan consultiu del rei.
Diuen que emet dictàmens sobre quants assumptes sotmeti a la seva consulta el Govern i els seus membres, segons resa l'Article 2.2. de la Llei Orgànica; també diu aquest mateix article que el Consell de Ministres pot resoldre pel seu compte sempre que dissenteixi del dictaminat per tan pompós Consell.
A la pràctica, es vulgui vestir com es vulgui i posar-li els adorns que agradin els seus integrants, aquesta Institució és un panteó de vius on, a poc a poc, es van incorporant personatges que van ser i ja no són i gràcies a aquesta inveterada costum hispana de mantenir furs i ous, perceben interessants emoluents i que units a les despeses pròpies de tan noble institució va consumir en 2011 dels pressupostos DEU MILIONS QUATRE-CENTS SETANTA-SIS MIL EUROS.
¡I una altra de gambes!
