Una de les cantarelles més habituals emprades per aigualir l'aspiració a laindependència és la d'advertir que podria posar en risc la cohesió social delpaís. Primer s'accepta amb la boca petita que potser sí que la independència ésl'única alternativa possible a la decadència social i a la desaparició nacionaldels catalans però, immediatament després, s'assenyala el perill defragmentació de la societat.

Es fa curiós observar com aquests dies, amb el famós procés contra Garzón,  la premsa sols parla de si es reclama la nul•litat del procés, si el fiscal critica que el mateix instructor ajudés a refer la acusació, si el Garzón és més o menys simpàtic o prepotent, etc.Per a mi, el més sorprenent és comprovar com els mitjans de comunicació majoritaris,  els polítics, (especialment de dretes i també el PSOE), la església, els grups d

Hi ha molts nervis entre bona part de la classe política catalana pel referèndum per la independència que Escòcia celebrarà ben aviat. Molts nervis. Nervis, perquè intueixen l'enorme repercussió que això tindrà a Europa; nervis, perquè saben que suposarà una extraordinària transfusió d'autoestima per a Catalunya; i nervis, perquè temen que el fet en si mateix els deixi en evidència. Per això hi ha partits que preguen perquè Londres posi força pals a les rodes i que les coses no surtin bé.

Arcadi Oliveres / Fragmento de conferencia from ATTAC.TV on Vimeo.

La maniobra de Ciudadanos, d'impedir que al Parlament es puguin dir les coses pel seu nom per mitjà d'expressions com "Espanya en roba" o "espoliació fiscal", ha fet figa i l'independentisme, amb Solidaritat al capdavant, s'ha petat de riure. Aquesta derrota s'ha materialitzat quan la presidenta Núria de Gispert i la junta de portaveus, sempre tan hispanocèntrics i submisos, han hagut de fer marxa enrere i empassar-se la decisió anterior de prohibir els termes esmentats tot reconeixent que no es poden fer llistes d'expressions prohibides.