EL PUNT

Joan Bosch és un empresari dels quals ja no queden. Tota una vida dedicat a les empreses càrnies, ha estat per a EL PUNT el propietari, el pare i moltes coses més. Avui, la notícia, que ha corregut com una reguera de pólvora, està en la venda del diari gironí a un grup empresarial de reconeguda solvència. Abans han sobrevingut els errors comesos en la compra de l'AVUI, un altre diari agonitzant al que va voler assimilar El Punt, deixant-se en l'intent una ingent quantitat de recursos, ja que als quals es van voler sortir del projecte els van pagar a preu de paraula d'honor la marxa, una cosa amb la qual la recent reforma laboral hauria acabat en un instant. A més, les promeses dels polítics perquè s'invertís per treure endavant l'AVUI es van quedar en el llindar de la paraula donada.

Un mai s'alegra amb el tancament o les dificultats d'un mitjà de comunicació, perquè manté la teoria que vivim temps en què els periodistes som una espècie en vies d'extinció. Al que li vingui de gust mirar cap a enrere, podrà comprovar que El Punt ha estat durant molts anys un exemple a seguir en la premsa local de Catalunya. Ara que la sort li ha estat esquiva, em sembla un bon moment per agrair al seu propietari i als seus professionals l'esforç que han realitzat i desitjar-los que amb la nova propietat tornin a recuperar l'ànim i la tranquil·litat que dóna cobrar a final de mes. I a les autoritats polítiques que tant animen als empresaris a ficar-se en embolics inversors que compleixin amb tothom i no només amb aquest Grup pel qual ara mateix estan desmuntant la Televisió i la Ràdio públiques catalanes, una cosa que venim denunciant des d'abans de les passades eleccions, i que ara també confirmen altres companys de diferents mitjans de comunicació. El Govern ha de saber que diaris com EL PUNT són imprescindibles perquè la llibertat d'expressió sobrevisqui i, per tant, que la falta de pluralitat que significaria la seva desaparició, no submergeixi a Catalunya en el passat que alguns ja vam conèixer i amb el qual vam lluitat amb la força i l'energia que ens donava la joventut, unes vegades perquè ens donessin pals i unes altres perquè ens deixessin sense treball. Avui, els que manen, no ens peguen com feien els grisos, però ens deixen sense recursos o ens treuen la publicitat que a uns altres els regalen generosament per després les emprin en EROs injustificables. Als quals dirigeixen la política de comunicació en la Generalitat no se'ls ocorre, ara mateix, ni una sola idea perquè paguis menys impostos o puguis contractar a algun company caigut en desgràcia. I així ens va: A nivell bo escombraria. Tant de bo que tot canviï i això ens permeti gaudir de la competència d'El PUNT per molts anys.