Avui anirem al gra. Ja n’hi ha prou de floritures retòriques i de jocs de paraules. Els mots gruixuts i contundents d’una llengua també són al diccionari i, ara mateix, em ve de gust fer-los servir.
Estic preocupada, esgotada, nerviosa, inquieta, angoixada, rebotada, indignada, enfurismada, emprenyada com una mona. N’estic tipa, farta, avorrida, fastiguejada, fins els p...
Prou mentides d’una vegada. No ens intenteu vendre més sopars de duro ni fer-nos combregar novament amb rodes de molí. Se us veuen d’una hora lluny les malsanes intencions. Només us interessa manar, dominar, ostentar el poder i remenar els diners. No coneixeu els escrúpols i la resta de la gent us importa un rave. No teniu consciència, sou nocius i malignes. Sou una malaltia, el càncer incurable de l’organisme social.
Per desgràcia, accedir al vostre amagatall resulta impossible. Segur que ni tan sols no us coneixen aquests politicastres de baixa estofa que donen la cara per vosaltres i que s’han cregut que juguen un paper decisiu. Aquests que, com titelles, us complau bellugar des de l’ombra al vostre lliure albir. Us esteu divertint, oi, mamarratxos sense remordiments?
Us agrada destruir el planeta, matar la gent de gana, augmentar les diferències entre els pobles, triturar la ciència, el saber i les arts, assassinar la cultura i els animals. Us agrada contemplar com perdem la llar i la família, com ens autodestruïm amb drogues i malalties que heu creat vosaltres. Us diverteix, com si fóssim formigues sota un peu de gegant, tenir-nos espantats, assetjats, emmudits, silenciats, aterrits. Voleu fer-nos mal: violar els nostres drets, torturar-nos, anihilar-nos.
On sou, covards sense nom? Fems, brossa, detritus d’una espècie que es considera superior? Un dia, per culpa únicament vostra, el planeta petarà. I, per més que us pesi, pocavergonyes, petareu amb ell. No sou immortals, que us consti.
Aquell dia, titellaires d’alt nivell que moveu els fils del món, no hi haurà prou cercles a l’Infern per encabir les vostres ànimes brutes. Us hi quedareu amuntegats, abandonats, desnonats i sense luxe. Hi sereu, oblidats, socarrimats i plens de nafres, per a tota l’eternitat.
