Ernest Maragall i Joan Ignasi Elena, a Vilanova i la Geltrú. Foto: Violeta Gumà.

Si el maragallisme i l' obiolisme continuen existint dins del PSC, l'últim congrés de la formació no va servir per a acontentar-los del tot. Passat també el congrés federal del PSOE, els caps visibles d'ambdós corrents han coincidit avui en tornar a fer públiques les seves discordances amb la manera com Pere Navarro està gestionant la nova etapa. Per Ernest Maragall, el renovat PSC encara és poca cosa per a "una part important de la ciutadania catalana", diagnòstic amb què també deu coincidir Joan Ignasi Elena, que explica que ja ha exposat el seu projecte d'Olivera Catalana a "representants sindicals, polítics i culturals de l’espectre progressista" i assegura que "l’acollida és excel·lent".

L'exconseller Ernest Maragall creu que, "amb aquest PSC, hi ha una part important de la ciutadania catalana que no en té prou" i considera que el Nou PSC comandat per Pere Navarro "ha de poder parlar de tot, d'economia, de societat, de pacte fiscal, de manteniment de l'estat del benestar...". Per tant, considera que, ara per ara, això no és així, sinó que Navarro encara segueix a ulls clucs les consignes del PSOE.

En una entrevista a Catalunya Ràdio, ha assegurat que "hi ha un dèficit de representació adequada entre la posició formal majoritària del PSC d'avui i la demanda" dels electors, i ha advocat per "omplir aquest dèficit" amb una alternativa progressista que "mereixi el dret a ser alternança" a Catalunya. I aquesta alternativa ha de ser, per Maragall, "un PSC inequívocament compromès, disposat a exercir la seva personalitat jurídica, que la té". "El PSC ha de ser un partit inequívocament català", ha reblat.

"Tractar a la gent com a persones adultes"

Elena, que al congrés va sumar el 25% dels vots per ser primer secretari del PSC enfront del 73% aconseguit per Navarro -i que ara també forma part de l'executiva socialista-, opina que "cal millorar la nostra capacitat de seducció, tractar a la gent com a persones adultes. No m’imagino les cares dels sectors socials més actius de la societat, sindicals, culturals, davant certes actituds de frivolitat o contràries a l'austeritat. O veient com el raquitisme d’idees sovint s’intenta amagar amb ocurrències polítiques d'un nivell creatiu lamentable."

L'exalcalde de Vilanova i la Geltrú també constata que "molta gent del món intel·lectual, de la cultura, dels sectors més actius de la societat s’han anat allunyant gradualment de nosaltres, gent que estava amb nosaltres i ara no hi és i que és molt necessari recuperar, no estem sobrats d’idees".

Per corregir-ho, en una entrevista al diari L'Hora, obiolista, explica que continua plantejant la idea de bastir una candidatura de l'esquerra plural des de la base per al 2014, a l'estil de l'Olivera italiana: "He començat a parlar amb representants sindicals, polítics i culturals de l’espectre polític progressista i l’acollida, la receptivitat de l’Aliança Catalana de Progrés ha estat excel·lent."

Insisteix, un cop més, en què aquesta Aliança Catalana de Progrés "no hauria de traduir-se en una mera aliança de partits, sinó en un ampli moviment de base social, política i cultural. Una aliança que no hauríem de fer “des de dalt” com va succeir amb el “Govern Tripartit”, perquè no pot repetir les febleses que aquest va patir".