Amb aquest article, qui subscriu pretén realitzar una sèrie d’articles relacionats amb personatges destacats d’Osona i de Catalunya, pels que tinc una admiració profunda.

El primer dels personatges que inicia aquesta sèrie és l’Isidre Esteve, conegut corredor de ral•lis de la Seu d’Urgell, que després d’haver guanyat el subcampionat d’Europa d’Enduro del 1995 i el subcampionat d’Espanya de 1999, el 24 de març de 2007 va patir una lesió d’extrema gravetat per culpa d’una caiguda en una cursa puntuable pel campionat d’Espanya, que li ha provocat una lesió medul•lar al 100%, i que l’han postergat a romandre en una cadira de rodes. Qualsevol altre persona hauria sucumbit a la patacada, i només amb la força dels anys i amb la ajuda de fàrmacs, al final potser recuperaria la “normalitat”, tot i que amb una dependència de tots els qui el rodegessin.

No ha estat el cas de l’Isidre Esteve, que quan encara estava ingressat a la Vall d’Hebrón ja comentava que el món no s’acabava. Afirmava: “Estic segur que no podré córrer en moto, però puc fer mil coses en cadira de rodes. Ara comença quelcom nou i tinc molta il•lusió en això”.

Quina força de superació conté l’Isidre, quan dos mesos després de perdre la mobilitat ja tenia ganes no només de refer la seva vida sinó de tornar a competir, aquest cop en cotxes. Quina força de voluntat! Estareu d’acord amb mi que és admirable!

Però això no és tot! A l’any següent de la lesió és nomenat director del circuit de Bellpuig, i alhora signa un acord amb una marca de vehicles per participar en el Ral•li Dakar de 2009. Com si res, capgirant completament una situació que era molt adversa.

Quina força! En un any, enlloc de quedar-se paralitzat per la por, pel desconeixement del futur, ell agafa les regnes de la seva vida, recupera la normalitat i alhora, com qui no vol la cosa, crea una fundació per lluitar contra les lesions medul•lars. Que gran!

Una fundació que lluita per la integració de les persones que estan passant pel mateix que ell, ajudant-les i fent que siguin més independents possibles, a recobrar la il•lusió de viure i l’esperit de superació. Simplement admirable!

És aquest esperit de superació el que hauria d‘impregnar-se en cada un de nosaltres, per tal que el teixit industrial de la nostra comarca assoleixi nous reptes de futur sense pors.