L'AMIC MANTÉ

Reapareix Carles Manté i Fors, un vell i estimat company dels temps de 'l'escarola', en els quals la sociovergència sanitària va viure una època daurada d'influències i privilegis. Llavors, ¡COM PASSA EL TEMPS!, aquest dolç gatet li va donar canya al subjecte i a la seva cap fins que se li van desgastar les ungles de tanta esgarrapada. Tothom es llegia el que publicàvem incrèdul i l'interessat s'ho passava pel folro dels pantalons, com si el temari no fora de la seva competència, somrient com el Conde de Romanones quan un amic li anunciava que “venia el comunisme a Espanya”. Amb el que tinc -deia l'aristòcrata milionari-, més amb el que em donin aquests quan reparteixin entre tots, crec que podré arreglar-me”. Traduït al personatge, vènia a ser "amb el que m'està donant la Geli, més el que em donin els meus quan governin, ja em conformo”. Doncs els seus ja van arribar, i ara li han dit que se'n vagi de la Presidència de la Corporacio del Maresme i La Selva davant el caos que ofereixen els centres Hospitalaris que depenen de la seva gestió, dels quals ja s'han fet ressò varis diaris locals i nacionals. Gastar-se un millon i mig en estudis i projectes dels quals gairebé ningú sap res, i un altre mig milió d'euros en protocol i representació, fa que la seva figura engrandeixi la polèmica que sempre l'ha envoltat. Ara, a més, la Fiscalia Antifrau ha decidit investigar les aventures del seu amic Ramon Bagó, exalcalde de Calella i principal impulsor de la citada Corporació, la qual cosa afegeix morbositat a la decisió presa per l'ex Director del Servei Catalá de la Salut en temps de Donya Marina. ¿Com acabarà la cosa? Doncs espero que en els tribunals, que és on cal acudir quan les coses no estan clares i els personatges són del calibre del pollastre tomatero del que fa temps no m'ocupava i al que, sincerament, ja trobava a faltar, perquè era un 'clàssic' del meu repertori gatuno.

“Cinc hores d'espera a les urgències, falta de material assistencial com a mantes i lliteres, pacients 'aparcats' en els passadissos durant dies mentre es disposava d'habitacions tancades per decisió del propi Manté”, són elements suficients com perquè Isidoro dediqui tot el seu interès a denunciar públicament a aquest individu, que, com ben han explicat els col·legues gironins del cafè amb Llet, es mereix una puntada en el seu cul, això ho dic jo, però no amb qualsevol calçat, sinó amb unes genuïnes i molt professionals Chavelle SB, que és del millor que hi ha al mercat de seguretat i higiene en el treball.

Avui els deixo amb el pensament d'un altre Carles, però cognomenat Dickens, que segurament és la frase de capçalera del ja dimitit President del CMS: "La primera regla dels negocis és: fes als altres el que ells et farien a tu”.

Miauuuuu…!