AIXÍ NO ANEM BÉ

Una vegada finalitzat el 12º congrés del PSC, comencen, tal com indiquen els estatuts, les eleccions de les Comissions Executives de les Federacions i de les Agrupacions Locals.

Així, a rajaploma, veient el que va succeint en les diferents assemblees locals, a un li dóna la sensació de que no hem après res o gairebé res dels diferents resultats electorals, de les derrotes, que no s'ha analitzat de forma correcta el descens real de vots soferts pel PSC en tots els àmbits.

I no parlem de l'alarmant augment de l'abstenció, del vot en blanc o nul. Tot això, sense explicar que hi ha candidatures que han obtingut vots que mai havien somiat. Com a curiositat crec recordar que, en les eleccions al Parlament de Catalunya, totes les candidatures que es presentaven van obtenir vots. Una cosa que mai recordo que succeís.

Pel que he pogut observar, hi ha diferents formes d'enfocar una Assemblea en la qual se suposa que els militants o afiliats han de conèixer, valorar i votar la gestió de la Comissió Executiva de l'Agrupació Local corresponent.

Per tant, hem de suposar que els militants o afiliats tenen l'opció de preguntar sobre la gestió efectuada, en els últims anys, per la seva Comissió executiva (Període de gestió). Hem de suposar que els que acudeixen a l'Assemblea a debatre l'informe de gestió, no van per dir com de macos són o com de bé ho han fet.

Treballar bé és l'obligació, tant d'una Comissió Executiva, d'un equip de Govern o d'un Grup Municipal d'un partit polític. En l'Assemblea s'ha de debatre el que, a entendre dels militants o afiliats, no ha fet bé o correctament la comissió executiva corresponent. Si això no és així, és que no hem après res i així ens llueix el pèl.

Més que res, per no tornar a caure en els mateixos errors o defectes. En aquests dies, les pàgines web de les Agrupacions fumejen amb les notícies de les seves Assemblees, encara que algunes en col·loquin fotos que no corresponguin ni al dia ni les persones assistents.

I el dolent de no aprendre la lliçó és que qui acaba pagant la factura és el sofert ciutadà, que veu cada vegada més llunyans els polítics, per molts cafès que s'inventin o clavells que es reparteixin.