Empipament Socialista

Alguna cosa es mou en el clan de "Els nicaragüencs" que són els que ara dirigeixen amb mans de ferro l'actual PSC. A la votació en contra, al Congrés dels diputats que el 0,7 per cent del nostre IRPF fos gestinat per la Generalitat, en la que Carme Chacón, Joan Ragel i així, fins catorze diputats socialistes catalans, van votar al costat dels seus germans del PSOE, contravenint els acords congressuals, i fins i tot una sentència d'un Alt Tribunal, ha encès la indignació d'els qui, des d'aquí, segueixen sense comprendre tant servilisme gratuït,  quan les relacions entre Madrid i Catalunya són dolentes, mala ombra, molt dolentes de debò, com deia la lletra de la cançó de els chiripitifláuticos. A aquest notori cabreig, s'han unit el de les Joventuts socialistes que també han discrepat en públic amb la posició de dirigents com l'Alcalde de Cornellà, Antoni Balmón, que s'ha mostrat, com "molt considerat" amb l'aberrant projecte del Eurovegas, que si no caminem fins, ens cau on realment ho volia col·locar el seu promotor: el muncipi socialista de Viladecans, molt aprop del mar, de l'aeroport, del port dels creuers de luxes, i sobretot, allà  on el clima és moltíssim més benigne que el de l'altiplà madrileny, com bé saben les aus que cada any ocupen els espais protegits de La Murtra i El Remolar. O sigui, que això que anem darrere de Esperanza Aguirre, Déu no ho vulgui, serà que no, per poc que els que manen a la Plaça de Sant Jaume, es baixin, un centrímetre més, els seus pantalons institucionals, perque així, Mr Aldenson pugui arrodonir el seu putrefacte negoci.

I dins d'aquesta moguda sociada de la que avui els escriu aquest imperfecte gat, està "el mosqueo" d'unes bases, que no entenen el ninguneig  al que cada dia sotmet el President Mas al Primer secretari Navarro, que no acaba de calar en l'opinió pública Serà per què els seus dits no aporten res nou o que la gent no està per a jocs de saló socialistes?. Unes bases que tampoc entenen, per exemple. com un congrés tan important per al PSC, com el celebrat recentment en Baix Llobregat, es pugui "guanyar" pel 98 per cent dels vots congressuals. Que estem parlant, d'una Federació de zombis o d'un col·lectiu viu ple d'idees renovadores? És que per ventura el seu secretari general, és un carismàtic i popular líder amb una trajectòria política de primer nivell que arrasi amb el seu verb i les seves obres imperibles, o, tal vegada, es tracta d'un fosc i hàbil membre de l'aparatosky oficial al que li agrada manejar als militants com si fos Abhay Charan De?  Per això, afegeixo, per concloure, i amb gran dolor de pàncrees: No és estrany, que la tropa socialista es mosquegi i comenci a pensar que el del Congrés de Desembre, de moment segueix oferint pocs fruits i que per aquest camí només es va al desert del Gobi. Un dia d'aquests, potser, el Diputat Fernández, deixa la seva acta de Madrid, i se centra en l'organització d'un partit que ara mateix, sembla una gàbia de grills, i al que la societat catalana  li demanda urgentment que sigui la veritable oposició que necessita el país.

M'acomiado robant-li una frase a un polític molt conegut que ens ve a tomb per al moment que ens toca viure. Deia  Giulio Andreotti, ja saben,  el Car Giulio, el que ens va ficar per la porta de darrere a Europa: Governar no consisteix a resoldre problemes, sinó a fer callar a els qui els plantegen.

Doncs això

MIauuuuuuuuuuuuuu!