Qui ha vist i qui veu la ex socialista basca Rosa Díez, cada vegada més inclinada a la cacera del molt més ultraconservador de l’Espanya profunda. Les dues darreres propostes, la “recuperació” de tots els topònims en espanyol, com en el règim anterior, en substitució dels històrics en les altres llengües de l’Estat i la il•legalització una altra vegada de les coalicions Amaiur i Bildu no requereixen comentari.
La segona ha obtingut resposta en forma de la declaració conjunta de la gran majoria dels partits presentes en el congrés dels Diputats. Un text alternatiu que, a cop d’ull, semblaria d’enrocament, d’immobilisme tot i l’esperança de pau amb la renúncia a la violència per part d’Eta, de moment acomplerta durant gairebé mig any, i més d’un any abans de la proclamació.
PP i PSOE amb l’adhesió dels nacionalistes majoritaris CiU i PNB, han fet públic el breu escrit que ratifica la política dels governs estatals, aquesta vegada amb una crida a la implicació dels governs basc i navarrès, i del conjunt de partits, amb tres punts com a full de ruta: exigir a l’organització que es dissolgui, comprometre’s amb les víctimes i afavorir els esforços per aconseguir la convivència social.
Tot això abans d’instar el Govern que continuï complint la llei i persegueixi el delicte.
Gairebé coincidint en e temps, amb diferència d’hores, el president de l’executiu, Mariano Rajoy, demanava als diputats d’Amaiur la intervenció per aconseguir que ETA s’auto dissolgui, i les forces de seguretat detenien a Andoain Iñaki Igerategi i Ignacio Otaño, suposats membres “legals”(no coneguts abans com a tals per la policia), acusats de informar a la banda. Cal destacar que, a diferència del prototipus més recent de militant, extremadament jove, els arrestats tenen, respectivament, 41 i 51 anys.
Des de la galàxia “abertzale”, com era previsible, s’han tornat a criticar la declaració parlamentària i les detencions, en considerar-les contràries a l’evolució favorable del procés cap a la pau definitiva.
Volem pensar que el tercer punt de la proposta dels quatre partits, quan parla d’afavorir esforços per a la cohesió social, inclou les mesures que tothom continua esperant, en forma d’alleujament de la política penitenciària, començant per aplicar els règims de temps de normalitat i delinqüència comuna als penalitzats especialment per les característiques dels crims en temps de terrorisme viu.
A la vegada, semblaria que el nou govern de Rajoy vol començar amb un cop de fermesa. Potser com a tàctica elemental abans de qualsevol negociació, directa o interposada, que aprofondeixi les passes encetades per mitjancers com ara el president del Partit socialista basc, Jesús Eguiguren, el grup de personalitats internacionals, i d’altres anònims.
Tothom ha reconegut que les passes s’han de donar amb prudència i amb la màxima discreció. Potser aquesta consisteix en aixecar cortines de fum de proclamacions radicals, des de la legitimitat jurídica i democràtica, com des dels radicals retornats a la política i tan de bo que així sigui.
Mentrestant, el president basc i nou dirigent federal del PSOE, Patxi López, donava un pas amb la demanda que es reconegui la condició de víctimes a les que ho van ser de la policia franquista entre el 1968 i el 1978, any de la Constitució. Falten les d’abans. Y les de després, fins a les dels GAL, passant per les de Guerrilleros de Cristo Rey, Batallón Vasco Español, triple A...
Aquests reconeixements i els corresponents rescabalaments semblen també més que útils esforços en favor de la cohesió social al País Basc.
