LA VENJANÇA

No serà aquest gat el que es fiqui enmig d'una baralla de tigres. O sigui, que no entraré en l'assumpte del cessament en la Diputació del seu Coordinador General, Josep María Matas, per la via de donar-li o treure-li la raó a qualsevol de les dues famílies convergents enfrontades per aquest desgraciat assumpte. Tan sols em limitaré a posar delicadament la pota en la nafra perquè Vostès entenguin que és el que em diu lel meu felí instint. Al Senyor Matas, antic Secretari General de l'Associació Catalana de Municipis, li han tret els colors en rigorosa primícia a El País pels seus negocis en la institució que també presidia el seu amic Senyor Esteve, el mateix que acaba d'acceptar-li la seva dimissió a 'la Dipu', la qual cosa pressuposa que les dades filtrades al diari de Prisa, res afí a la causa convergent, procedeixen de la mà que mou el bressol a la casa comuna política que el té com a militant. Ell sap que és una venjança d'un altre sector al que no pertany que se la hi tenia jurada des de fa temps, i Salvador Esteve sap també que darrere d'aquesta caça de bruixes està el seu propi cap presidencial. El sarcàstic de l'assumpte és que 'els caçadors' hagin volgut donar la sensació que eren els socialistes els causants de l'espiada, per a això no van tenir objeccions a explicar el, diguem, 'desfasament comptable' al mitjà de comunicació al que ningú els associaria. Al final, tot se sap i com on les donen les prenen, és més que probable que en un futur no gaire llunyà, l'afectat o alguns dels seus amics, ens posin en la pista de nous i sorprenents descobriments. La veritat és que al President de la Diputació de Barcelona li han deixat sense la persona de la seva màxima confiança, amb el que l'han desautoritzat públicament i, a més, li han col·locat contra les cordes, que ha de deixar gran part del seu poder institucional en mans d'una coordinadora de confiança, ¿però de confiança de qui?: naturalment de la dels quals s'han carregat al Senyor Matas. ¿I qui són? Els mateixos als quals no els agrada el Sr. Vives a l'Ajuntament de Barcelona, un, per raons familiars i personals no cicatritzades, i dues, perquè és un home de confiança de l'Alcalde Trías, que l'ha volgut tenir al seu costat, de la mateixa manera que quan era un jove executiu de la Nissan amb cotxe oficial va enamorar al President Pujol, que el va fitxar per a la seva causa institucional. ¿Ha esclatat la guerra? No, però si, una sagnant escaramussa per les poltrones de la Diputació i de l'Ajuntament de Barcelona.

Els deixo en pau per avui perquè es relaxin, i ho faig amb una frase sobre la venjança que solen usar molt sovint el nostre sindicalistes patris, que ve molt a conte en el lent discórrer d'aquesta trista història d'amor i odi: “En la venjança, el feble sempre és el més feroç".

Bon cap de setmana.

Miauuuuuuuuu!