Cada cop està més estesa l'opinió que l'actual situació de crisi econòmica fa necessari un replantejament de les administracions públiques. La necessitat de reduir el dèficit per fer front a les exigències dels mercats financers estan obligant a aplicar mesures d'austeritat severes a tots els països de la zona euro i molt especialment als països perifèrics com Grècia, Irlanda, Portugal i Espanya. Aquestes mesures, per una banda, intenten millorar els ingressos públics (pujades d'impostos a l'espera d'una reactivació econòmica que no arriba) i reduir les despeses (reducció de salaris, pensions, aprimament de l'Administració).

També existeix una corrent d'opinió que argumenta que els anys de creixement econòmic van generar una excessiva proliferació d'instruments de promoció econòmica, cultural, turística, ocupacional, a més a més de nous serveis socials i serveis a la ciutadania en general. Aquests instruments es varen canalitzar mitjançant la creació de Consorcis, Mancomunitats, Instituts Municipals, Consells Comarcals i Oficines de promoció econòmica, entre altres. La simplificació d'aquest entramat institucional sembla un fet inevitable que ja ha començat.

Aquest article vull referir-me als organismes de proximitat, des de la meva experiència de sis treballant al Consorci del Lluçanès. Aquestes entitats neixen del dinamisme dels territoris i permeten fer arribar els serveis bàsics a petits municipis de zones rurals de forma compartida. Aquests serveis, de formació continuada, recursos i activitats pels joves, tallers per la gent gran, suport a les microempreses i petits emprenedors, promoció turística i programació esportiva o cultural, són una de les peces claus que ha fet possible la revitalització de les zones rurals. Malauradament, aquests ens es caracteritzen per la precarietat laboral dels seus membres i la feblesa del seu finançament i això els fa molt més molt vulnerables davant de la necessitat d'aprimament i simplificació de l'administració. Això ens aboca al dilema que pot representar l'eliminació de les entitats més dinàmiques de les zones rurals pel mer fet que és la mesura més senzilla o econòmica que es pot dur a terme.

Darrera de molts Consorcis, mancomunats, etc.. trobem entitats arrelades que donen feina qualificada a joves del territori amb formació universitària i fan arribar serveis als habitants de petits pobles fent possible que viure a una zona rural sigui una opció, i no una vocació.

Simplement perquè és fàcil fer-ho i, en aquest moment políticament està ben vist, podem deixar una gran part del territori sense serveis d'atenció i dinamització dels municipis rurals. Aconseguirem estalviar quatre duros i eliminarem unes institucions que d'aquí dos dies s'hauran de tornar a crear per poder oferir serveis de primera necessitat, per què d'una altra manera serà més ineficaç i molt més car de fer-los arribar.