Josep M. Àlvarez
Feia temps que sonava que un macrocomplexe de joc hi podria instal.larse a Espanya. Però la pròpia dimensió del projecte i les comparacions amb Las Vegas, posaven en dubte la seva versemblança. Tot plegat semblava més una broma que no pas una possibilitat certa. Doncs poc a poc la broma s’ha anat obrint camí fins arribar en cotxe a les portes del Palau de la Generalitat.
L’inversor nordamericà, Sheldon Adelson, sens dubte coneixedor de les estretors econòmiques que estàn passant les administracions publiques espanyoles i catalanes, així com les dramàtiques xifres de l’atur al nostre país, arriba oferint el manà del seu diner i amb 200.000 llocs de treball com a promesa. I a canvi- perquè res no es gratis en aquesta vida- demana molt més que un tractament fiscal d’amic. Demana exactament que es creï un limbo legal ajustat a les necessitats d’aquesta empresa.
Un vestit a mida que significaria modificar la legislació en materia de blanqueig de capitals, la llei del tabac, la llei d’enjuiciament civil, permetre l’accés al recinte de menors i ludòpates i, es clar, una exempció de pagar impostos locals, autonòmics i estatals durant dos anys, així com oblidar-se de contribuir a la seguretat social durant el mateix periode. Semblava una broma, però no ho era.
El més preocupant no és que algú pugui posar aquestes condicions sino que les nostres institucions ni tan sols puguin valorar la posibilitat d’accedir-hi. No és simplement una qüestió de marc legal i igualtat davant la llei. És molt més que això, deixant clar que això ja és prou important. La veritable qüestió té a veure amb el nostre model econòmic.
Acceptar aquesta inversió sería com vincular radicalment la creació de riquesa al nostre país a un disseny d’Espanya com al balneari del sud d’Europa. Hem de seguir aquest guió que marquen uns altres. La indústria del turisme és molt important, però no podem fiar-ho absolutament tot al sector serveis i menys si en penyora hem d’entregar els nostres avenços en matèria laboral, legal i social o generar un greuge entre empresaris que compleixen la llei i els que no. Tot plegat, ha deixat de ser un projecte estrambòtic per esdevenir una amenaça real sobre un model de creixement econòmic basat en l’economia productiva.
Josep M. Àlvarez
secretari general de la UGT de Catalunya
