A Don Antonio Pérez Sánchez que ha mort als 94 anys en la seva València natal, el coneixíem tots els nens de la meva generació, i de les que em van seguir, durant trenta anys sense haver-ho vist mai en la nostra vida, i no haver creuat una paraula amb ell. A mi em va fer immensament feliç. Un dia, quan vaig complir els set anys, els meus pares em van regalar per Reis una caixa Juegos Reunidos Geyper, traient els diners de Déu sap on. El meravellós regal em va durar, més o menys, un lustre. Amb prou feines, si ho vaig usar, per jugar al parchis o a l'oca, que eren els dos únics jocs dels que coneixia les seves regles, però, els peons de plàstic de diversos colors que contenia aquella caixa màgica, em van ajudar durant diverses campanyes a plantejar grans batalles d'indis contra vaquers o aferrissades conteses medievals, que sempre guanyaven els bons, és a dir: els herois de les pel·lícules que veia en la infantil del Cinema Yago o del Xesteira. Després, al llarg dels anys, vaig aprendre, que els bons, eren, en realitat, els pells vermelles que lluitaven contra el General Custer, i que els dolents, érem els blanquitos vestits de blau o gris segons anessin del Nord o del Sud. I, no obstant això, m'ho vaig passar tan bé, que avui que Don Antonio se'ns ha anat al cel, sento una gran tristesa i un profund agraïment cap a aquest home, qui, amb Juegos Reunidos Geyper, que així s'anunciaven en la ràdio, em va ajudar a aconseguir que una infància d'escassetat en el material, estigués plena de moments feliços gràcies a les infinites possibilitats que la meva imaginació va encertar a descobrir dins d'aquella caixa màgica. El seu magnífic invent, una joguina creada per a tota la família que va deixar de comercialitzar-se en la dècada dels 80, va servir en aquells tristos anys, perquè els petits gaudíssim plenament, amb o sense l'ajuda dels nostres pares, d'una sobredosi d'hores de joc que podríem apropiar-nos gràcies a que llavors “no teníem” que veure la televisió. Per això, avui, encara que sigui massa tarda, li vull dir al seu creador: Gràcies, moltes gràcies, per ser el meu còmplice de jocs, i estratègies sense fi.
Manuel Fernando González
Editor i Director
www.catalunyapress.cat
www.pressdigital.es
