Sense novetats al llac Ness

Semblava que sí, que la tarda del dimarts al Ple del Congreso veuríem hi, per fi, aparèixer el nostre particular monstre del Llac Ness. Alguns, cada vegada menys, l’esperaven, però tampoc ha arribat. El PSC continua sense existir al Congreso, tot i que dimarts en tenien una molt bona oportunitat de demostrar que són alguna cosa més que una llegenda o unes sigles que només apareixen quan ens envolten les boires de la Campanya Electoral.

I és que al Ple es debatia i votava una moció defensada per l’amic Joan Tardà que demanava el compliment de les sentències del Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional; sentències que estableixen, molt clarament, que, en aquelles matèries que són competència exclusiva de les Comunitats Autònomes, l’Estat no s’hi podia atribuir títol competencial per la via de la seva capacitat de despesa; que si decidia endegar una línia de subvencions en un àmbit de competència autonòmica, l’Estat podia regular, però les autonomies havien de gestionar. I considerava el Tribunal Suprem aquesta doctrina d’aplicació als recursos que es deriven del 0,7 de l’IRPF per a finalitats socials i per tant, calia que la gestió dels mateixos correspongués a la Generalitat, en el cas de Catalunya. Net i clar han estat les màximes instàncies judicials espanyoles (les que han parlat) parlant d’aquesta manera.

Tot plegat sembla poc a populars, socialistes i UPyD; dissimulant allò que les sentències proclamen, han rebutjat la moció d’en Tardà. Els nacionalistes catalans i bascos, i la resta de grups minoritaris hi hem donat suport, com no podia ser d’una altra manera. I és que, en el cas dels partits catalans, el divendres 17 de febrer assumíem davant la Taula del Tercer Sector, de que donaríem suport a la demanda de les 4000 entitats catalanes de l’àmbit social del nostre país. I aquesta demanda no era un altra que la gestió d’aquests recursos pel govern català. Fou en aquesta trobada on la representant socialista catalana assumí que els socialistes donaven suport a la demanda i que actuarien en conseqüència en la corresponent votació al Congres. Alguns especularen amb la possibilitat que el PSC per primera vegada en 30 anys votes diferent que el PSOE. Però com el monstre del llac Ness, el PSC no existeix a Madrid. I és una pena. Són massa vots i massa diputats que quan són a Madrid no existeixen per a Catalunya.

La posició catalana, que avui més que mai té la força de la legalitat, s’hagués pogut expressar amb tota la seva força si els socialistes escollits a Catalunya ens haguessin acompanyat, juntament amb la gent d’ERC i ICV-EUIA, i valencians, bascos, navarresos, gallecs i canaris. I igualment s’hagués rebutjat la moció, però la veu del país hagués sonat amb més força que mai en defensa de l’autogovern i de la societat civil catalana.

Carles Campuzano
Diputat al Congrés per CiU
www.carlescampuzano.cat
@carlescampuzano