Bé, si que hi ha pels minijobs, que és de 400€
I normalment de mitjana el salari alemany en general és un 50% més elevat que el de l'Estat espanyol.

Això del Salari mínim és una enganyifa basada en un model anticuat de feines tipus funcionaris.

Cal que Grècia surti de l'euro i que s'ho facin ells mateixos. Si un país no sap governar-se, els culpables son els ciutadans que han votat els diferents governants.

En els països centre-europeus fa segles que s'utilitza la frase "ENDEUTAT COM A GRÈCIA" per a descriure la greu situació financera d'una persona o empresa en fallida.

"M'agradaria saber què té a veure deixar caure el salari mínim per sota dels 600 euros amb rebaixar el deute públic de l'estat grec." -Molt senzill: la competitivitat salarial, per atreure la inversió. Donarà els seus fruits a mig termini i no es tracta de cap venjança, sinó de pagar la festa que es van fotre i evitar la bancarrota del país. No passa res, si alhora baixen els preus en general. També caldria, alhora, fer justícia i empresonar els financers responsables d'aquest endeutament desorbitat i del seu posterior maquillatge. També caldria fiscalitzar millor les grans fortunes. Però, és clar, això ja és molt més difícil de dur a terme, i més a un país del sud. En tot cas, de venjança res, que s'ho han fet tot ells solets.

Falten menjadors públics o socials. A Catalunya ja tenim gent que mor per desnutrició.
Falten ajudes als ‘ sense llar’ persones i famílies. A Catalunya tenim el trist record de ser els primers de l’estat en aquesta ‘ matèria’.
Cal complementar la dieta de molts escolars – com ja es va fer en el primer feixisme – tornen les malalties infantils relacionades amb la desnutrició.
Suggereixo com a mesura d’elemental prudència que des de l’àmbit particular, ni gobierno, ni govern, es demani ajuda a UNICEF. Ja anem tard, i dissortadament no parlem la llengua mandinga.

En sintesi és ben fàcil: com que no poden devaluar la moneda devaluen els països i els seus habitants. D'aquí un temps els tocará decidir als governants si opten per una integració més profunda amb Europa o trencar-la. I quan sigui l'hora de tocar sobiraníes sortirán els defensors de les pàtries a estirar en contra, sortirán els beneficiats que estirarán a favor...i ja s'haurá liat.

Normalment, gairebé sempre, trobo, Sr. Cot, que féu una anàlisi profunda i original dels problemes polítics, i em féu veure algun aspecte que jo no havia tingut en compte. Avui, que parleu d'economia, no hi toqueu. Grècia, com a qualsevol país que ha viscut (molt) per sobre de les seves possibilitats i no pot devaluar la moneda, ha de fer el que se'n diu una devaluació interna, o sigui abaixar els salaris (per la mateixa feina). El salari mínim és un dels indicadors fonamentals per fixar tota l'escala salarial i el poder de compra mínim. Es l'única manera d'arrossegar preus i costos a la baixa, que és l'única manera que l'economia grega podrà tornar a crèixer. No és un càstig, és obligar-los a pendre la medicina que els pot guarir. Però no és segur que ho faci, perquè la manca de responsabilitat política de les elits de Grècia fa fredat. I el més probable és que tots els partits tornin a jugar la carta populista a curt plaç que els ha portat a l'infern en què es troben.