Sempre m'ha intrigat quines poden ser les patologies concretes que empenyen una persona a anar-se'n a fer de populatxo contra les tanques de la Guàrdia Urbana en algun esdeveniment relacionat amb la monarquia. Encara més quan es comprova que alguns d'ells entren en estat d'eufòria mentre agiten compulsivament unes banderetes minúscules que algú els ha donat. La paranormalitat d'alguns d'ells -i d'elles- és tan allunyada del món real que han arribat a cridar "¡guapa!" a les infantes espanyoles. Amb convicció.

El més curiós és que aquesta mena de fenomen ni tan sols és exclusiu de la monarquia espanyola. Hi va haver milers de persones profundament trasbalsades per la mort de Lady Di, que ploraven i escrivien versos plens de sentiment, en el més pur estil nordcoreà. Quan vivia a París vaig veure com un grup de turistes espanyols s'acostaven al pont d'Alma -en record d'una victòria contra Rússia a la Guerra de Crimea- i una senyora deia, molt dignament, "Mira, le han puesto puente del Alma, por el alma de Lady Di". El pont marca el lloc de l'accident i hi ha una rèplica de la flama de l'estàtua de la Llibertat que molts turistes pensen que s'ha col·locat allà en record de la princesa. Sempre és ple de flors. És inútil intentar treure'ls de l'error.

No sé com els deu haver quedat l'ànima a tots aquests de la bandereta després del cap de setmana intensiu amb Iñaki Urdangarin. Però segurament continua igual de blanca. Pobrets.