Eurovegas no tindria ni que haver aparegut en els mitjans de comunicació. Quan un tipus proposa una sobirana estafa a l'estat de dreta l'única cosa que mereixeria és aparèixer a les gacetes d'humor. Com a màxim mereix un esment a “El Mundo Today” o a la revista satírica d'“El Jueves”.
En un país normal on s'anteposa l'estat de dret, una cosa que no és que sigui “trosko-tardoesquerrana” sinó que hauria de ser defensat fins i tot pels més rabiosos neoliberals, al senyor Adelson i la seva proposta d'Eurovegas se li hagués dit “se li agraeix la seva proposta però en un país amb estat de dret no podem crear illes d'al·legalitat, provi en alguna república bananera o alguna dictadura”, si a més és un país més o menys avançat occidental, se li hagués dit això mateix i se li hagués enviat una sol·licitud a la UE perquè investigui els comptes d'aquest senyor i tots els seus interessos en l'àmbit de la Unió, per si de cas, per la porta de darrere està ja aplicant aquestes illes d'al·legalitat que demanda.
Però
segons sembla ni Madrid, ni Catalunya, estan sent governades per dirigents de països normals occidentals o per persones que entenen el que és un estat de dret.
El nero fet que la Generalitat de Catalunya i la Comunitat de Madrid es reuneixin amb aquest senyor per veure la viabilitat del seu projecte és ja símptoma de la pobresa d'esperit de la Presidenta de la Comunitat de Madrid i del President de la Generalitat.
Pobresa d'esperit perquè el nero fet de plantejar-nos algunes de les seves propostes implicaria uns resultats catastròfics.
•
Si construïm un illot fiscal a la meitat d'un país de la UE amb l'euro, el primer que faria l'eurozona és clavar-nos a multes i després fer-nos fora. El dúmping fiscal està penalitzat a l'eurozona. Si ja la fiscalitat basca
ens costa milions en multes de la UE, imaginem un lloc on es crea una illa al·legal de fiscalitat.
•
Si fem un illot de legislació laboral, a l'estil Zones Franques com les maquilas, l'OIT ens expulsarà. Com si fòssim qualsevol dictadura d'un país emergent. Això pot ser que no li preocupi al President Mas o a la Presidenta Aguirre, però si per alguna cosa formem part de la UE és perquè som un país seriós que signa els acords que signen els nostres socis comunitaris. Per no parlar del centenar de normes i directives europees que violaríem i que per tant ens ficaria en un compromís amb els nostres socis comunitaris.
•
M'és igual com quedi la marca Catalunya o Barcelona a nivell turístic. Establir una Zona Franca fiscal com es pretén atraurà tal nivell de delinqüència internacional i de blanqueig de diners que estaríem parlant de seriosos problemes de seguretat ciutadana que no compensaria ni des de lluny els suposats llocs de treball que generaria el projecte d'Eurovegas.
• És fantàstica la forma en què els neocons espanyols, Aguirre i Mas, poden parlar de competitivitat per als treballadors, però en canvi li ofereixen l'or, el moro i tots els camells al primer xeic que ens ve a portar un suposat paradís que vagi a generar centenars de milers de llocs de treball (una cosa que ni de conya va a ser així, es podrien parlar d'alguns milers directes i uns 10.000 indirectes, tots ells de poc valor afegit).
Les demandes que fa Eurovegas a la legislació espanyola són tals que violen qualsevol principi de lliure competència. Una cosa que és possible que ens preocupi més als quals ens autodenominem socialdemòcrates del que sembla els preocupa als supòsits liberals catalans i madrilenys.
•
Plantejar-se, ni tan sol un debat amb el promotor d'Eurovegas sobre la seva demanda el que ens mostra és que som un país molt poc seriós amb els seus compromisos. La serietat en el compliment dels seus compromisos és una cosa molt important per als estats i les administracions públiques, afecta des quin tipus d'acords i com reaccionen altres països i institucions internacionals volen arribar amb nosaltres, al crèdit internacional que podem sol·licitar pel nostre deute sobirà. Quan un país es planteja que pot modificar alegrement les seves lleis fiscals, laborals o penals tan sols perquè un tipus amb diners li ho demana, està mostrant cap als mercats internacionals i les institucions internacionals que és un país de pandereta i per tant poc fiable en els acords.
• No entro a valorar ni allò de l'illot en legislació penal i de protecció al menor. El nero fet que hi hagi polítics que plantegin que aquests temes són salvables per a una illa d'al·legalitat, mereixeria una mica més que una dimissió.
Un gestor públic no pot jugar alegrement amb el codi penal i ni tan sols plantejar-se fer excepcions.
Seguir aprofundint en el projecte va a seguir traient elements que a qualsevol demòcrata li fan saltar les alertes,
parlar de les externalitats negatives dels grans centres de joc, també. No s'ha intentat tancar el major centre de la prostitució a Catalunya, precisament prop d'on es vol construir Eurovegas, per un nero fet de defensa de la moralitat i el bon gust, sinó per la lluita contra l'explotació sexual i per les externalitats negatives que això comporta.
En el fons és un parany sadúcea, si Eurovegas ve a Espanya no podrà aplicar el 90% de les seves demandes,
això sí, amb el 10% restant ja haurà menjat l'espai que el seu promotor necessita.
És tan demencial que els nostres polítics estiguin parlant tan si més no de la possibilitat que Eurovegas s'implanti a Espanya que fins a un focus del liberalisme com FEDEA està completament en contra.
Però més enllà del que Eurovegas significa. Vull apuntar no al promotor, sinó a la reacció de la classe política.
La pobresa d'esperit, la falta de lleialtat als principis de la legalitat i de l'estat de dret (a menys de boca, esperem que no de fet), la falta de respecte pels principis que fonamenten qualsevol democràcia i estat mínimament coherent que tenen tant Artur Mas com Esperanza Aguirre com a responsables polítics últims de les administracions que estan oferint terrens i prebendes al projecte, és d'una dimensió superlativa.
Crec que exigir-los la dimissió és el mínim. En assumir el seu càrrec van jurar o van prometre el respecte a una legislació i un marc constitucional que violen en el més profund al simplement escoltar semblant conjunt de bajanades. És un insult als ciutadans vendre'ns que la violació de l'estat de dret pot generar llocs de treball i pugui ser positiu. També una zona de lliure distribució de droga, una zona on la venda d'òrgans estigui permesa, un centre d'internament per a alguna potència internacional on no s'hagi de respectar cap llei ni habeas corpus, un centre d'experimentació amb presos involuntaris, etc.. tot això podria fixar llocs de treball i fins i tot generar riquesa.
¿A quin extrem estan disposats a renunciar els presidents de les CCAA de Madrid i de Catalunya per fixar llocs de treball? Per no parlar dels efectes a mitjà i llarg termini que comporta ser un país disposat a renunciar al més mínim estat de dret i el que provocarà en els inversors estrangers i els nostres socis internacionals.
I finalment, els que naturalment són els “meus” també mereixen un toc de reprovació.
Que a excepció del PSC de Barcelona, on pel que sembla han de quedar els últims dirigents amb cert record que socialdemocràcia implica també democràcia i estat de dret i que hi ha principis d'aquest estat de dret no renunciables (per no parlar del que ja pugui significar socialdemocràcia) per cap demòcrata, sigui conservador, liberal o socialista, el PSC estigui contemporitzant amb aquest tema i “veient que pot portar de beneficiós” és per ser analitzat a part. Ho sento, i pot ser que em jugui més d'una trucada per aquest article. Però
trobo indigna l'actitud d'algun dirigent del PSC que aposta per contemporitzar amb aquest tema. Entenc que hi hagi molt alcalde del Baix Llobregat preocupat per la desocupació a les seves ciutats, entenc a més que veuen com les arques municipals s'encongeixen després de molts anys de bonança i com la demanda de serveis socials als seus pobles està augmentant. Entenc, i em solidaritzo amb els meus companys de partit que tenen responsabilitats municipals amb els problemes que estan vivint.
Però no, no tot val per solucionar els problemes de les arques públiques municipals. Vendre's tot el patrimoni, o permetre illes d'il·legalitat tolerades al seu territori no ajuda. Més aviat el contrari, i el nero fet que aquests dirigents estiguin pensant en el curt-termini i amb això abandonant els principis democràtics que ells també han jurat mereixen el meu més profund rebuig.
Ho sento companys, però el PSC no es pot permetre que si CiU i el PP abandonen la via dels principis democràtics i de l'estat de dret més bàsics, com a mínim de forma retòrica, deixar passar-ho com si res. Cal oposar-se a això i amb totes les forces. El contemporizar solament és marca de debilitat en uns principis bàsics que són imprescindibles per a un estat del dret, marca de pobresa d'esperit i un dels motius que explica perquè encara el PSC no sembla una alternativa seriosa per governar ni a Catalunya, ni enlloc.
