El govern de Rajoy insisteix en retardar l’alleujament de les mesures penitenciàries als presoners d’ETA, reclamades per la gran majoria basca, inclòs el president Patxi López i el Congrés dels Diputats, aïlla i menysté els electes de la esquerra abertzale, exclosos de la comissió de secrets oficials, i fins i tot amb l’extensió del vet a Esquerra Republicana, que en les dues legislatures anteriors en va formar part.
I tanmateix, el portaveu de la (o les coalicions), Iñaki Antigüedad, no només reiterava la necessitat de demanar perdó a les víctimes –aixó sí, reclamant a la vegada el reconeixement de les tortures de les forces de seguretat espanyoles-, sinó que demanava a ETA que faci passes endavant, tot i que l’executiu del PP es continuï tancat a millorar la situació dels presoners de l’organització, a més de mostrar-se convençut que aquesta acabarà per dissoldre’s.
Semblaria que ara són els reinserits a l’activitat política sense violència els qui segueixen les consignes anteriors de la majoria dels partits bascos, quan una vegada i una altra cridaven a fer política sense tenir en compte per res el que fes el grup terrorista, sovint sense honorar la seva pròpia consigna.
Contra l’aïllament a les institucions estatals, Bildu i Amaiur ja fan part habitual de la vida pública al País Basc i a Navarra, on els apareixen habitualment a als mitjans de comunicació i debats públics, el que no vol dir que els altres partits no els critiquin, o s’hi enfrontin a l’hora de prendre decisions.
Veus del nacionalisme tradicional no paren de manifestar el descontentament, sobretot a Guipúscoa, on Bildu té la màxima quota de poder, per la manera en què l’exerceixen, amb qualificatius com ara “arrogants, ineficaços i sectaris”.
Un cas recent que ha rebut crítiques frontals del PNB ha estat la concessió dels premis Lehendakari Agirre, de investigació i assaig, complerta gairebé sense cap pubicitat i sense l’assistència del president de la institució foral, experiodista d’Egin-Gara i dirigent de la coalició, Martín Garitano. Fins i tot les mateixos fonts dubten que es torni a repetir la convocatòria del certamen, amb el nom del primer titular de un govern basc en la història contemporània.
Encara més, el líder del PNB Iñigo Urkullu, reelegit fa poc, ha proposat a socialistes i populars un pacte per governar “des de l’oposició” a Guipúscoa, inclinant el sentit de les votacions importants en contra de la majoria relativa de Bildu.
Un gest absolutament insòlit, el de l’actual president de l’executiva “penebista” que contrasta amb les anteriors oposicions frontals als partits d’àmbit estatal, i amb els grans retrets als acords que mantenen als socialistes en el govern monocolor de Vitòria i a UPN-PP en el de Navarra.
Sembla difícil avui, tret de afers veritablement excepcionals, aquesta mena d’acords a tres bandes. Encara més quan ja s’ha entrat en el darrer any de legislatura, abans de les properes autonòmiques, i quan es fan evidents les discrepàncies i dificultats del acord entre PP i PSOE, que han de començar a marcar diferències de cara als comicis.
D’altra banda, la proposta púbica de Urkullu no ha agradat gens a bona part dels companys del mateix partit, especialment a Guipúscoa, on abunden més els independentistes radicals, i on es torna a treure la norma estatutaria interna de no ingerència de l’executiva nacional en els afers interns de cada territori.
