Sovint, quan sentim a parlar de casos de corrupció, pensem en Marbella, València o les Balears. Lluny de casa nostra. Des que fa més de dos anys va esclatar el cas Pretòria de presumpta corrupció urbanística a Santa Coloma de Gramenet, ho vèiem una mica més a prop. Però, des d'aquí, sempre pensàvem que al costat de casa això no passava, que aquí som tots molt honestos. Doncs resulta que potser no.

Fa un parell de setmanes, el diari El País va començar una croada contra el president de Convergència a Osona, Josep M. Matas, perquè entre el 2003 i el 2011 hauria facturat de manera irregular gairebé un milió d'euros a l'Associació Catalana de Municipis (ACM), on n'era secretari general, a través d'una empresa seva, Solé i Parés, SL. Ara, la Fiscalia ha decidit investigar-ho i, de moment, Matas ha estat destituït com a número 2 de la Diputació de Barcelona. El seu president, Salvador Esteve, el va cessar deu dies després que ell mateix li presentés la dimissió.

El que sorprèn de tot plegat, però, és el poc “soroll" que s'ha fet d'aquest tema a la comarca. D'acord, de moment, és una informació periodística i cal veure què en diu la justícia. Però, fins ara, la resta de partits amb prou feines han reaccionat. El que sí ha alçat la veu, com no, és Josep Anglada. Fa uns dies, el veia en una tertúlia al Canal Taronja i, és clar, no hi faltava el seu to victimista. Es queixava de la falta de ressò d'aquesta notícia per part dels mitjans de la comarca, amb l'argument que quan ell ha passat pels jutjats n'han parlat a bombo i plateret. Més faltaria. Com a nota a peu de pàgina, només destacar que el cas de Matas obria, el dia 17 de febrer, la portada d'El 9 Nou.

En qualsevol cas, la falta de reacció política, en general, és sospitosa, i fa que malpensem i ens doni la sensació que no hi ha un pam de net en ningú. Sí, un argument fàcil, però res més lluny que la realitat. Encara ens preguntem per què, per exemple, hi va haver un 33% d'abstenció a Catalunya en les últimes eleccions generals? Segurament, i per sort, Osona no és Marbella, ni portem els vestits de Francisco Camps i l'única relació que té Urdangarin amb la comarca és una casa dels seus pares a Viladrau, però no fa cap gràcia sentir a parlar d'un suposat cas de corrupció al costat de casa.

De moment, s'ha encès la metxa i veurem com acaba. Això sí, respectant, sempre, la presumpció d'innocència.