En els últims temps ha guanyat presència l'agricultura ecològica. Hi ha qui tria prescindir de la producció massificada, infestada de pesticides, i opta per un producte de qualitat. Aquesta tendència al consum responsable, en canvi, no es produeix en l'àmbit dels mitjans de comunicació. La dieta informativa de la majoria de la població, inclosa aquella que té plantejaments polítics i socials més crítics, sol ser del tot inapropiada. Ens empassem sense fer escarafalls un menú farcit de salses greixoses i pastisseria industrial en forma de sensacionalisme barat i declaracions sense substància. I el més insà de tot plegat són les tertúlies de les ràdios i televisions. Aquesta mena d'espais són els greixos saturats de la nostra dieta periodística. Pur colesterol en vena.

Hi ha ciutadans, però, que han decidit no resignar-se i començar a alertar dels riscos d'aquesta mena d'hàbits. Per exemple, en Joan Vallvé Navarro. En Joan actualitza des de fa cinc anys un interessant bloc: Walden III. Fa unes setmanes va publicar un petit estudi, de factura pròpia, analitzant les tertúlies d'El Matí de Catalunya Ràdio, El Món a Rac 1 i Els Matins de TV3, emeses entre els dies 12 de gener i 15 de febrer de 2012. L'objectiu era determinar si és certa aquella percepció, força estesa en alguns sectors socials, que afirma que “sempre hi parlen els mateixos” i “tots tenen la mateixa opinió”. Els resultats són bastant concloents. Durant aquestes cinc setmanes van passar per les tertúlies analitzades 98 persones diferents. 29 dels opinadors, però, van assistir a cinc o més tertúlies. Encapçalen el rànquing Joan B. Culla i Manuel Milian (10), Antoni Puigverd (8) i Jordi Barbeta i Rafel Nadal (7). L'espai més plural són Els Matins, dirigits per la periodista Ariadna Oltra, on de 60 tertulians només dos repeteixen cinc cops o més. En canvi, a RAC 1, de 27 tertulians n'hi ha 14 que apareixen en cinc o més ocasions. A Catalunya Ràdio, de 31, n'hi ha vuit que entren dins d'aquesta categoria. Es constata, doncs, que la capacitat de crear i difondre opinió a Catalunya de forma massiva es concentra en molt poques mans.

Més dades. En la llista dels 15 opinadors amb més presència la mitjana d'edat és de 54,8 anys. Hi ha, doncs, un tap generacional que impedeix que aflorin les visions –qui sap si més obertes- de les persones més joves. Una altra constatació preocupant: la mitjana de dones per tertúlia és molt baixa. Només a Els Matins de TV3 les dones van estar representades a la totalitat dels programes. A RAC 1, la mitjana va ser de 0,68 dones per tertúlia, i a Catalunya Ràdio, de 0,12: dels 25 espais analitzats només tres van comptar amb presència de tertulianes.  A nivell ideològic, i sempre segons l'Informe Vallvé, la majoria d'opinadors està escorat cap a la dreta. De la llista dels 15 amb més presència, només noms com Rafel Nadal, Germà Bel o Gemma Calvet podrien ubicar-se en l'àmbit de l'esquerra (i el concepte “esquerra” l'hauríem d'entendre, en algun cas, de forma generosa).

Les tertúlies són un producte periodístic poc plural i gens constructiu, on es redunda en el tòpic i s'acostuma a vessar mala bava. El seu consum no ens aporta cap tipus de vitamina intel·lectual: al contrari, només greixos poc saludables. Però si no volem rebentar hi ha una solució: posar-se a règim. Ja sabem que un McDonalds és temptador, sobretot per als infants, fàcilment enlluernables pel simpàtic pallasso Ronald. El McDonalds periodístic també ho és, de temptador. I també està ple de pallassos. Però nosaltres ja no som nens. I si realment ens molesta la ferum de fregit, el millor que podem fer és comportar-nos com a adults i provar una alimentació més sana. No es tracta de ser autistes, sinó d'apostar per fórmules que ens permetin entendre millor el món. Si els tertulians us posen nerviosos, us angoixen i us creen malestar emocional... Heu provat, senzillament, de no escoltar la ràdio als matins? Segur que hi ha opcions molt més enriquidores. Busquem-les i enfortim-les.