Culpen a la lluna de l'accident del Titanic

L'autor principal d'aquest treball, Donald Olson, ha indicat que, a través d'una sèrie de tècniques "més semblants a les dels detectius que a les d'un científic", han aconseguit descobrir que el 4 de gener de 1912 (quatre mesos abans de la tragèdia), la Lluna i el Sol es van alinear en una manera en el qual les estirades gravitatòries d'un i d'un altre es reforçaven.

A més, el perigeu de la Lluna -el seu acostament màxim a la Terra- va ser el més proper en 1.400 anys, i es va produir a menys de 6 minuts d'una Lluna plena; mentre que el periheli de la Terra -màxim acostament al Sol- es va produir el dia anterior.

Aquestes circumstàncies van ser les que, segons els experts, van provocar una marea inusualment alta, la qual cosa va provocar que molts icebergs, que en aquesta època es queden embussats en aigües poc profundes, es fonguessin prou com per 'viatjar' cap als corrents oceànics del sud on, a l'abril de 1912 es van trobar amb el Titanic.

Així, per a Olson, "la causa última de l'accident va ser que el vaixell xoqués contra un iceberg". "El Titanic no va poder frenar, després d'haver rebut diversos missatges en els quals se'ls alertava del mar gelat que tenien per davant, però es va ficar a tota velocitat en una regió amb icebergs i això és el que realment va enfonsar al vaixell", ha indicat. En aquest sentit ha afegit que "la connexió amb la Lluna és l'explicació de per què un nombre inusualment alt d'icebergs es va ficar en el camí del Titanic".