Vaig mirant la notícia de la votació a l'Ajuntament d'El Prat sobre la tabola d'Eurovegas. Veig que l'Alcalde d'Iniciativa, Lluis Teixidor, s'ha quedat “Sol davant el perill” en defensa dels interessos generals, o sigui, els de tots els pratencs, davant l'embranzida del PP i Convergència que volen per aire, mar i terra ficar-nos en el litoral de Viladecans i Sant Boi als angelets que dirigeix “l'ombrívol” Adelson. El PSC s'ha abstingut, una cosa que no l'honra especialment, i els de la formació ecosocialista han aguantat l'envit amb la ferma decisió de dir no a un projecte infumable, en el qual alguns ja somien amb posar-se les botes. Al veure aquestes coses és quan fins a un gat de carrer com jo s'adona de les raons per les quals els perdedors i els abstencionistes no són capaços de guanyar-li primer al PSUC i ara a Iniciativa una sola de les eleccions municipals celebrades a El Prat, des que la democràcia va arribar de nou a Catalunya. I és que, quan els polítics anteposen els seus interessos als de la gent, i per tant s'allunyen de la realitat, succeeix que els votants s'adonen i obren en conseqüència. Fa uns dies llegia amb felí estupor que els socialistes d'El Prat es mostraven políticament favorables a Eurovegas. Em va sonar fatal. Encara sort que el pas enrere que ara han donat els col·loca en una posició més favorable per trobar, d'una vegada per sempre, la coherència perduda. Perquè per molt que la televisió del Senyor Godó s'obstini i Pilar Rahola amb el seu capçal blanc a coll ho divulgui, aquí, molts més dels quals ells suposen, estem disposats a lluitar fins a on la llei ens permeti per impedir l'atropellament i apostar perquè un altre tipus d'empreses arribin a instal·lar-se a Catalunya per generar riquesa i estabilitat laboral.
Teixidor, alcalde, t'has guanyat un amic, encara que aquest sigui un pobre gat àcrata i 'ligón'.
Avui els deixo amb el pensament d'un poeta. Es tracta del que ens va deixar el nord-americà Robert Lowell, que va guanyar en la seva desordenada vida un Pulitzer de poesia i que ve molt al cas del que els euroveguistes ens proposen com a gran solució als nostres mals: “La llum que es veu al final del túnel és únicament la llum d'un tren que s'apropa”.
In memoriam d'Antonio Martín Sánchez (1947-1981)
ISIDORO
