TORNEN ELS INCENDIS

I mentre uns i altres discuteixen sobre la llengua i el TSJC es gronxa amb una sentència que sona a un sí però no, les muntanyes comencen a cremar a Catalunya. Fa dos anys ens va caure una nevada terrible que va destrossar línies elèctriques, la qual cosa ens va deixar sense llum i, sobretot, sense milers d'arbres que ningú s'ha preocupat de replantar, perquè la naturalesa recuperi el seu impuls vital i puguem respirar millor. Ara entra la primavera, les muntanyes no estan netes i la sequera que patim ens vaticina un estiu carregat d'incendis, que és el que ens faltava per arrodonir un bienni negre, en el qual sembla que ens hem tornat bojos i ningú sap què fer amb els problemes que ens porta la nostra falta de previsió i, especialment, la incompetència d'els qui tenen obligació d'estar en el dia a dia d'aquestes coses. La llengua és molt important, que uns i altres estiguem contents dins d'un marc de convivència és fonamental, però ara mateix a mi em preocupen més els acomiadaments que porta amb si la compra d'UNNIM i els incendis que ja han començat a aparèixer per Lleida, que la satisfacció embolicada de suficiència de la Consellera Rigau, a la qual felicito sincerament, perquè tot ha sortit com ella esperava, encara que no entenc molt bé que via d'informació amb l'Alt Tribunal té de la qual els mitjans de comunicació no disposem. Sigui com sigui, em reafirmo que a mi em dol més la pèrdua de la funció social que desenvolupaven tres caixes catalans i que ningú va assumir i també que altres mil tres-centes famílies es quedin sense el salari mensual d'un dels seus membres, que en català o en castellà, les van a passar igual de canutas. Ah! i les muntanyes, aquests llocs que ens agraden tant i dels quals solament ens preocupem quan veiem que cremen, i després acaben amb la vida dels nostres bombers, perquè, a més, els hem deixat sense mitjans suficients perquè puguin salvar-nos de tanta incompetència i abandonament. Un dia d'aquests ens adonarem que no som res sense els nostres arbres i llavors serà massa tard.