En la llista de delictes denunciats pel querellant es troben, entre d'altres, continuats de prevaricació i nomenament il·legal per a càrrec públic, tots ells recollits als articles 404, 405 i 406 del Codi penal. Tant l'alcalde, Carlos Ruiz, com dues persones més han estat denunciades per aquests presumptes delictes.
Segons recull l'article 404 de l'ordenament jurídic penal, s'entén per prevaricació que "l'autoritat o funcionari públic que, sabent la seva injustícia, dictés una resolució arbitrària en un assumpte administratiu" . Preveient-se per aquest delicte "un castig amb pena d'inhabilitació especial per a ocupació de càrrec públic per un temps de 7 a 10 anys". Pel que, Carlos Ruiz s'enfronta per aquestes acusacions a una pena mínima de 7 anys i màxima de 10 anys d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic qualsevol.
Davant la persistència en la presumpta prevaricació continuada en el temps, el Sr. Fernández Casal ha decidit interposar aquesta querella criminal contra l'actual alcalde de Viladecans, sobre uns fets ja denunciats pel perjudicat mitjançant un recurs contecioso-administratiu en 2008, la sentència condemnatòria del qual 269/2010 , es va donar a conèixer al novembre del 2010 pel Jutjat del Contenciós Administratiu nombre 17 de Barcelona i que catalogava l'actuació de Carlos Ruiz "de pura arbitrarietat administrativa".
La querella en qüestió denuncia, la presumpta conducta delictiva, de l'alcalde Carles Ruiz Novella i que es remunta al període que va dels anys 2007 al 2010, amb la finalitat segons l'advocat de l'acusació "dirigida a imposar arbitràriament la seva voluntat de cessar al querellant que ocupava la plaça de Cap de de la Policia Local de Viladecans a costa de torçar grollerament l'ordenament jurídic i amb intencions alienes als interessos generals dels ciutadans del municipi."
I tot, segons recull la mateixa "malgrat els reiterats informes dels Secretaris de la Corporació municipal", que sembla ser que van advertir "de la il·legalitat de l'actuació a l'alcalde de Viladecans", que va destituir al querellant com a Cap interí i va nomenar un altre Cap definitiu en el seu lloc, sense dur a terme "un veritable concurs", sinó a través d'una conducta que cal assenyalar de nou va ser qualificat pel Jutjat del Contenciós Administratiu de Barcelona en sentència ferma "com de pura arbitrarietat".
En la present querella, a més sembla quedar evidenciat, que Carlos Ruiz, va dur a terme dues temptatives de nomenament il·legal, avortades ambdues pels informes del secretari i sotssecretari d'aquest ajuntament, "nomenaments il·legals consensuats de la mateixa persona, un com a Cap de policia el 29 de juliol de 2008 i un altre com a Intendent de la Policia Local, per Decret de setembre de 2010" segons figura en el document admès a tràmit pel Jutjat competent en aquesta matèria de la demarcació de Gava.
Són precisament aquests "nomenaments il·legals, donada la seva estreta vinculació i les diverses resolucions administratives, injustes i adoptades per procurar-los", els que delimitarien els actes tipificats jurisdiccionalment com "una conducta prevaricadora de caràcter continuat".
I és que sembla ser que, des del seu nomenament en 2006, com alcalde de Viladecans, Carlos Ruiz, aparentment, sense raons conegudes per al querellant, Alfonso Fernández Casal "va posar tot la seva obstinació a forçar al querellant a abandonar el seu càrrec d'Inspector-Cap de la Policia de Viladecans" per poder substituir-ho per una altra persona de la seva confiança. És en aquest sentit que el querellant afirma que amb tal fi l'alcalde "duc a terme una campanya d'assetjament laboral, dirigida a minar el prestigi professional del querellant i negar la seva autoritat, contravenint greument la legalitat malgrat els expressos advertiments del Secretari de l'Ajuntament respecte a la manifesta il·legalitat d'alguns dels actes administratius adoptats amb aquella intenció".
La pressió exercida sobre el Sr. Casal per Carlos Ruiz Novella, i que recull la querella sembla ser que van acabar per fer mossa en la salut del querellant fins a tal punt, d'haver de sol·licitar la baixa laboral. Una situació en la que va romandre prop de 18 mesos a causa de l'ansietat generalitzada provocada per stress laboral. És significatiu apuntar que com a conseqüència de tot l'anteriorment referenciat, el 20 d'abril de 2010, el Director Provincial de l'INSS va notificar mitjançant resolució la declaració d'incapacitat permanent absoluta per a tot tipus de treball del querellant, Alfonso Fernández Casal.
Dit prejudici queda recollit en la part final de la sentència del 2010, del Jutjat Contenciós Administratiu de Barcelona que resa el següent "l'estrany procediment seguit així com les vicissituds sofertes pel Sr. Fernández, la falta d'atenció als reiterats advertiments de dos Secretaris Municipals sobre la il·legalitat en l'actuació municipal, poden donar a entendre que hi ha hagut desviació de poder, per la pretensió de nomenar costi el que costi un nou Cap de Policia a una persona que a més no és funcionari municipal sinó que ho és en comissió de serveis". I "sens dubte tot això és susceptible de causar danys morals i físics a la persona que resulta directament afectada per l'actuació municipal".
L'esmentada sentència del Jutjat del Contenciosso – Administratiu ha adquirit fermesa al no haver estat impugnada per cap de les parts.
Admissió querella
Llegir querella
Llegir sentència
Seguirem informant…
