Antonio Andrés Pueyo. Director d’Estudis Avançats en Violència de la UB
“La violència psicològica és més difícil de objectivar però pot ser letal”
08/03/2012
08:22
Purificació Outeiral.- El catedràtic, Antonio Pueyo, és membre de la facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona. El seu equip es dedica fonamentalment a estudiar temes relacionats amb la violència i especialment, tot el que té a veure amb la predicció de la gestió del seu risc. Les respostes d’aquest expert aportem, pel seu coneixement de la violència de gènere, més llum sobre una qüestió que té nombrosos clars obscurs.
-- Quan es parla de la violència de gènere, potser la violència psicològica no es tan coneguda, oi?
-- Normalment quan parlem de violència de gènere té diferents denominacions i especialment quan es parla de violència contra la parella. Normalment la violència des de un punt de vista social, penal està centralitzada en el tema de la violència física, encara que no exclusivament, perquè és molt difícil demostrar els efecte, des de el punt de vista penal o judicial, el que interessa sempre es veure les conseqüències d’una acció i clar quan parles de violència física normalment és fàcil veure les lesions, els danys que s’ha produït . En canvi la violència psicològica és més difícil d’objectivar però està molt present. De fet les pròpies víctimes solen dir que es tan dolorosa o més la agressió psicològica que l’agressió física quan aquesta no és especialment letal o molt greu. Normalment la violència psicologia forma part de successos violents molts freqüents que tenen danys que de vegades poden ser danys permanents com les lesions físiques.
Quins son aquests danys permaments que sofreixen les persones que pateixen violència psicològica?
Normalment quan parlem de violències, psicològiques, físiques o d’un altre caire, que també hi ha un tipus de violència econòmica. Depenen de la mena de violència parlem d’accions que el agressor fa intencionadament per danyar a la víctima.
-- Em pot posar algun exemple del que diu?
-- Per exemple, utilitzar la coacció, les amenaces, les humiliacions, els insults, l’assetjament sistemàtic a través de telèfon això és violència psicològica, perquè no hi ha contacte però pot produir un nivell d’estrès que pot produir una sèrie de conseqüències, inclús el suïcidi de la víctima. Per tant estem parlant d’una violència que pot ser inclús letal. El que passa és que és molt difícil objectivar l’acció especifica. Sobretot amb allò que els jutges diuen violència habitual. Per què una parella pot discutir, pot insultar-se, amenaçar-me i ser una explosió puntual degut a un conflicte que no té més conseqüències i altre situació és que algú constantment i amb intenció de danyar l’autoestima de la dona constament l’insulta, la menysprea i això és el que entenem per violència psicològica.
-- I què em pot dir de l’assetjament judicial, entès aquests com constants denuncies?
-- La violència és una estratègia que els humans tenim per resoldre conflictes. Però sempre a favor de l’agressor i contra la víctima. No es tracta de resoldre un conflicte amistosament, tot lo contrari. I dintre d’aquesta gran estratègia i caven moltes tàctiques. Per exemple un agressor de parella que està tancat a la presó pot fer arribar missatges amenaçadors a la víctima a través de tercers i hi ha tantes possibilitats d’actuar com la imaginació humana. Actualment amb les ordres d’allunyament , els agressors fan una cosa, que em diem Stolking, que es un assetjament no sexual. Si no podem estar més que a 300 metres es passegen davant de la casa de la dona o van als llocs on saben que està la dona i es mantenen a la distancia que els hi marca la llei. Però la seva presència sap que és amenaçadora. I aquí es poden imaginar totes les estratègies possibles. Van conèixer un cas on un ex-maltractador litigava per la custòdia dels fills amb la seva parella. I ella el denunciava a ell per assetjament i era una carrera de plets constant . Ell va denunciar a la seva ex dona perquè deia que era una dona que no tenia una casa endreçada, tenia menjar podrit a la nevera i que era molt deixada i que realment no podia tenir al seu càrrec els seus fills. Ell entrava a la casa, desordenava la casa, embrutava la casa i denunciava aquesta situació de brutícia als Serveis Socials de l’Ajuntament. Al final es va descobrir que era ell, perquè ella negava que ella no era i que la seva casa estava en condicions. Naturalment gestionar situacions de violència psicològica és relativament fàcil de fer. L’agressor sempre incideix en els punts dèbils de la víctima.
-- I n’hi ha alguna sentència que condemni aquesta mena d’actuacions. Emprar els fills per continuar amb el cercle de la violència?
-- Sí que n’hi ha però molts poques, ja que es necessiten proves i moltes vegades aquestes evidencies no es tenen. Perquè de vegades la dona no pot aportar evidencies més enllà de la seva declaració. Però hi ha casos on les dones han contractar el servei d’un detectiu privat que porta evidencies, però no és l’habitual. L’ habitual és que quan hi ha violència física els jutges no tenen problemes i quan es dona violència psicològica, la situació queda en baralles conflictives mútues. Però en general, en l’àmbit de la violència psicològica, és realment molt difícil d’analitzar i de fer-ho èxplicit en el sentit que es vol, des de el punt de vista judicial. No val amb una declaració, no val amb confirmar que aquesta dona té un estres posttraumàtic, sense poder verificar que la causa única ha estat el maltractament.
-- Per vostè que ha estudiat aquesta qüestió en profunditat. Quina seria la solució a aquest problema? Més recursos, més formació, més sensibilització?
-- Jo crec que s’han de distingir varies coses. Si un es preocupa per la violència més greu que son els assassinats es poc fer molt poca cosa de la que es fa. Per què realment son casos molt difícils, extraordinàriament complexos i encara que sembli paradoxal, molt poc freqüents i sense avisos previs, perquè la majoria no hi ha hagut maltractament anteriorment. Per evitar això cal fer una campanya general de bones pràctiques, d’estratègies no violentes de resolució de conflictes, cuidar la salut mental, evitar l’alcoholisme. És un seguit d’estratègies molt gran. Jo tinc consciència i tinc dades que indiquen que el maltractament està disminuint, perquè la pressió social que hi ha, la quantitat de normes , i això està produïm una disminució. Ara bé la violència menys greu està augmentant i ho està fent perquè ara hi ha molta més confiança en denunciar, s’evidencia millor.
-- Em pots definir amb un exemple cadascuna d’aquestes mena de violència de la que parles?
-- Per exemple, violència menys greu, els insults.
-- Això s’està denunciant més?
-- Això s’està denunciant més que no pas fa anys. Per què les dones s’han donat compte que no es tolerable que el marit les insulti o que les humiliï o que no les deixi sortir de casa. I això és molt interessant quan parlem de la violència sexual. En canvi la violència que té lesions i aquí hi ha molta intervenció de factors aliens. Si tu vas a un hospital amb un braç trencat pot amagar-ho però de seguida els metges exploren i de seguida la policia intervé. Hi ha més consciencia de que això és intolerable. Jo crec que aquesta ha estat la primera conseqüència de la Llei. Les dones i en general la societat no accepta el maltracte físic. No ho accepta de cap manera i no ho justifica. El maltracte psicològic és una mica diferent, perquè no queda tan clar. I es curiós que quan parlem de la violència sexual dins de la parella, la violència sexual més greu també ha disminuït. Les violacions, els abusos sexuals que tenen components físics de danys ha disminuït. Però ha augmentat molt la violència sexual menys greu. La obligació de mantenir relacions sexuals amb el marit. I això és perquè la percepció de que és o no una obligació marital ha canviat molt. De tal manera que s’entenc que la relació sexual ha de ser lliure i consentida, inclús dintre del matrimoni. Per tant hi ha moltes més denuncies i preocupacions per coses que abans es consideraven que formaven part de la vida sexual dins del matrimoni.
-- I que em pot dir de la violència entre els joves?
-- La violència en els joves es normal. Per què qui es baralla, físicament i tot, la gent jove. No és sorprenent que les parelles joves tinguin més violència que les persones grans.
-- Entenc llavors que és una part del seu desenvolupament?
-- Forma part de la seva edat. La violència es redueix amb la edat i això és en general. Encara que sempre trobarem gent que amb una edat sembla que son més joves. La violència física forma part de les relacions amb adolescents. Per tant empènyer, insultar, barallar-se e igual amb les relacions sexuals, son més intenses. Però és mes tolerat per la societat entre els joves. Ara la preocupació que tenim és una preocupació que s’ha de pensar es que creiem que la violència que hi ha dins de la parella jove es mantindrà. Jo amb això ja no estic tan segur.
