Aquesta setmana hem tornat a commemorar el Dia Internacional de les dones. Els dies internacionals ens serveixen per fer una radiografia de la situació, de com està la política, el mon empresarial, la societat... En aquest cas, per recordar-nos la desigualtat de gènere i el masclisme persistent en la majoria d’àmbits de la nostra vida quotidiana. És el dia de les estadístiques, declaracions institucionals i el dia en que els mitjans de comunicació donen veu a les dones com a opinadores, fent l’excepció per un dia.
I la fotografia d’aquest 8 de març és especialment negativa perquè ens retorna una imatge d’involució clara en matèria de drets de les dones. De fet, el govern del PP ha commemorat el dia de les Dones, regalant-nos una reforma laboral que accentua la discriminació de gènere i el Govern de CiU ha exhibit les polítiques d’austeritat i el dogmatisme de les retallades.
Avui tenim més motius encara perquè aquest dia i tots els dies de l’any mirem la crisi amb els ulls de les dones i sobretot avaluar l’impacte de gènere d'unes polítiques conservadores que estan incrementant les desigualtats en tots els camps.
Amb aquestes ratlles vull contribuir a posar blanc sobre negre quin és el cost de la crisi econòmica i de les polítiques que s’implementen i que estem suportant les dones. Mentre el Ministre Gallardón parla que cal fer front a la violència estructural, aquesta s’incrementa cada dia fruit de les decisions d’aquests governs conservadors.
Avui podem dir clarament que les polítiques dutes a terme per l’Europa conservadora, les retallades del PSOE i ara el tàndem CiU PP han representat un retrocés en tots els indicadors econòmics, socials i de qualitat de vida de les dones.
El paradigma neoliberal sota el que s’ha decidit que la sortida de la crisi ha de venir per una reducció de l’Estat i del pes dels serveis públics ha provocat una involució sense precedents pel que fa a la situació de les dones a Catalunya i a Espanya. I per això és útil repassar les decisions que s’han anat prenent com a exemples d’aquests greuges.
La reducció dels pressupostos públics destinats a educació, sanitat i serveis socials està provocant la destrucció de milers de llocs de treball majoritàriament femenins, augmentant la taxa d’atur femenina. La reducció de la despesa socialen dependència, escoles bressol i reducció de serveis sanitaris comporta una pressió addicional sobre les responsabilitats socials i familiars que acaben atribuint-se a les dones. Aquesta combinació fa que les dones se les expulsi del mercat de treball per ocupar-se d’aquestes tasques imprescindibles per a les persones. Avui les administracions estan oblidant la cura de les persones, d’allò més bàsic en qualsevol civilització i les dones en reben l’impacte.
També en els indicadors de pobresa les dones són les que surten més mal parades. Un exemple és la decisió de la Generalitat d’ atacar el col•lectiu més vulnerable, com les persones perceptores de la Renda Mínima d’Inserció. La nova regulació de CiU fa que es posi un topall de 5 anys de màxim i que els nous requisits deixin fora a perfils amb especials dificultats de trobar feina ( famílies monomarentals, víctimes de violència...) i moltes dones víctimes d’una societat que les discrimina.
A més a més, les reduccions salarials dels últims anys, la congelació del salari mínim tenen incidència en aquells llocs de treball més precaris i que estan ocupats majoritàriament per joves i dones. I la reforma laboral proposada pel PP i avalada per CiU, comportarà precisament una involució dels drets laborals de les dones....
Totes aquestes mesures adoptades són violència estructural a les persones, i recauen, més encara sobre les dones. Aquesta és una violència estructural sobre el dret a ser mares si, i el dret a treballar amb dignitat, i el dret a l’accés a la salut o a un habitatge digne, el dret a viure amb dignitat.
Per això ens insulta que aquest ministre, i aquesta dreta rància catalana i espanyola, no es s’acontenti en voler decidir sobre les nostres llibertats i posar-se al servei de la Conferència Episcopal per legislar sobre el nostre cos i la maternitat, com perquè ens parli de salvar-nos de la violència estructural.
Avui a Catalunya està augmentant la violència física amb 9 dones mortes i està augmentant la violència estructural fruit d’uns decisions injustes, equivocades i que comporten una devaluació de les vides d’homes i dones. Perquè la involució en les conquestes feministes és una involució de tota la societat.
Laia Ortiz
Diputada a les Corts espanyoles i portaveu i vicepresidenta d’ICV
