Fa pocs dies es va donar a conèixer un lúcid i interessant vídeo de Màrius  Serra  emmarcat en la campanya Ambindependència. En aquest vídeo Màrius Serra declara que l'Estat català és indispensable per al manteniment  i la salut de la llengua catalana, al mateix temps que considera que el castellà i l'anglès tindran un paper rellevant i que això serà també molt positiu.

Paral·lelament, diumenge passat, el periodista Eduard Voltas a l'article al diari Ara En castellà també sisplau, volgudament provocatiu, ha encès el debat tal i com pretenia l'articulista i també a un article Carles Capdevila, director del diari. En aquest article, Voltas planteja la necessitat de què el castellà tingui presència pública a una Catalunya independent amb l'objectiu que els ciutadans castellanoparlants sentin l'Estat català com a propi.

En relació al castellà diu: "No dic tolerar-lo, no dic suportar-lo com una mena de fatalitat històrica que ens ha tocat patir, no dic simplement respectar-lo, sinó convertir-lo en un actiu, tractar-lo com un element definitori de la Catalunya d'avui i de demà. Incorporar-lo al relat del país del futur. Encaixar-lo en el nostre projecte d'estat."
El que agrada de l'article és que ja dóna la independència per feta i que proposa una Catalunya inclusiva
L'article ha aconseguit el seu èxit generant rebuig i acceptació a parts iguals entre els independentistes. Algunes de les respostes publicades fins ara són  Viva Cataluña libre repámpanos! d'Enric Gomà al mateix diari, la d'Antoni Maria Piqué El català, si us plau, el català a El singular digital o la de Joan Vila i Triadú. El castellà i la independència a Nació digital. També n'han fet ressò els blocaires Xavier Mir amb Eduard Voltas, Carme Junyent, ERC i la independència i Xavier Febrer  En castellà també si us plau, un bon article. Finalment, l'animadíssim debat a Raco català,  En castellà també, sisplau [article publicat a l'Ara], ja porta més de 3.700 lectures i més de 400 intervencions.

El que agrada de l'article és que ja dóna la independència per feta i que proposa, en la línia propositiva que fa anys va llençar Carod-Rovira, una Catalunya inclusiva on el projecte  de viure en comunitat sigui el més important. El que més desorienta, més que desagradar, és pensar que el català estarà prou bé com per poder cedir espais institucionals al castellà. Espais que  han costat molt de guanyar i que serveixen avui per compensar l'enorme presència del castellà en els usos comercials.

Tant de bo el català aconsegueixi un estat de salut tan alt que el fet de compartir aquests espais simbòlics i institucionals amb el castellà no li fes perdre la condició de llengua comuna i necessària pels catalans. Benvingut el debat!