PEBROTS

Mai vaig entendre les raons per les que l'ofici de president de qualsevol govern era diferent de qualsevol altre. En temps, solia trobar-me en moltes ocasions amb Joaquín Leguina en el metre de Madrid quan Joaquín era president de la Comunitat de Madrid. Acudia al seu treball com a tants curritos i després, una vegada allí, es revestia del càrrec, complia amb les seves obligacions i santes pasqües.

Els papers mostren aquests dies a la dama Merkel comprant pebrots en un supermercat proper a la seva casa de Berlín després d'una intensa reunió a Brussel·les. Sembla ser que la senyora, quan va tornar de l'avorrida capital belga, va caure en el compte que havia de disposar viandes per al sopar i, despresa de les vestidures del càrrec, va fer la compra com cada fill de veí, guardo el seu torn en la caixa i va sortir tan campante amb els seus pebrots i unes olives.

Enveja, em produeix enveja la normalitat amb que es prenen el seu ofici alguns líders europeus i em produeix sorpresa l'allunyament amb que els nostres mandataris es coportan respecte als seus administrats.

Així ocorre el que ocorre, que, al poc temps del seu exili en Moncloa, ja no saben ni el que val un cafè, ni quant costa aparcar als carrers, ni, per descomptat, la qual cosa pot valer un quilo de pebrots.