La resposta és si. Ho he trobat a la viquipedia escribint, seu de Deutsche Banc i seguint els enllaços.



http://www.cincodias.com/articulo/empresas/deutsche-bank-traslada-sede-madrid-57-anos-barcelona/20100628cdscdiemp_16/

Mireu les compayies són espanyoles. Podeu trobar l'info a Viquipedia.


La reestructuració quedà així:
"La Caixa" (no cotitzada) Activitat immobiliària
Part de la cartera industrial (Gas Natural Fenosa (35%), Abertis (24,6%), Agbar (24%), Port Aventura (100%), BME (5%) i Mediterránea Beach & Golf)
Participació del 81% de CaixaBank

CaixaBank (empresa cotitzada; antiga Criteria CaixaCorp i MicroBank) Negoci bancari
Negoci bancari internacional
Negoci assegurador
Participacions a Telefónica i Repsol i Agbar

Aquest migdia, cap a tres quarts d'una, he buidat el meu compte corrent de la mentida manlleuenca. Amb les expressions que us podeu imaginar. No hi tenia gaire més de quatre mil euros. Però amb unes desenes de milers com servidor -que per cert i per ara "me'n vaig a sota la rajola"-, aquest funcionari de les FAES i els seus amos aviat sabran quin rendiment els dona el "apetecible mercado catalán"...

Senyors, deixem de fer d'esclaus tanoques! via fora! Independència JA!!!

Sí, un canvi d'entitat. CaixaBanc o Banc Sabadell, pel moment estan lliures. Si passes el mateix, llavors, La Kutxa. Jo ho tinc clar...

Jo senyor Cot, ja hagues estata primera hora del matí esperant a la porta a que la caixa obris per treuro tot.Ah i jo amb la caixa estic molt contenta, paga els impostos aqui, i tota la documentació la tinc en català, doncs ja en tinc prou, que mes volem?. el banc alemany va obrir una central a Sant Cugat, però als dos dies s'en van anar a Madrid.

Jo ja he decidit treure els meus diners. N m'agarden els madrilenys fatxendes i peperus

Ja fa temps que des de dins les caixes se sabia que hi havia dues fases en l'operació de desmantellament-privatització de les caixes, entitats que s'entenen com a "competència deslleial" de la banca convencional.

L'interès del govern espanyol en l'assumpte és aconseguir engrandir les entitats grosses, per tal que siguin prou grans com per presentar-se davant les europees.

Tot i que la crisi és més bèstia del que comptaven, tot segueix el pla previst.

No sé què farà el govern el dia que el Botín posi la seu social del Santander a Belize.

Algú sap si la filial española del Deutsche Bank també tributa a Madrit? Estava pensat posar-hi tot el que tinc a Unnim, que és bastant. Penso que els bancs catalans no són segurs, perquè més aviat o més d'hora, acabaran essent españols. En canvi, Escaña no s'atrevirà mai amb Alemanya. Però em fotria molt que el Deutsche Bank d'aquí també tributés a Madrit. Algú me'n pot informar, sisplau?

jo estava a la caixa manlleu i penso igual que l'anònim de les 15:02, el més probable és que em passi al Deutsche Bank. Gradualment, però inexorable.

No alimentem rates espanyoles amb els nostres estalvis. De la mateixa manera que no posaré els meus duros a una entitat que finança la selecció espanyola, com fa la Caixa.

fa temps que sóc al Deutsche Bank

Traieu-ne els diners! Encara queden "La Caixa" i Banc Sabadell. Les marques no volen dir res, el que compta és l'origen del capital.

Quina col.leció de meravelles, d'el.logis personals, de futurs esplèndids es van difondre quan la creació d'Unnim? Perquè Unnim no volia dir, fa 2 anys, suicidar-se i morir.

Tot era mentida? El que es veritat que si en Castells i Montilla, pressionant per totes bandes (els alcaldes i alts carrecs municipals de Terrassa, Sabadell, Vic, Manlleu, i grans problacions del Vallès i Osona semblaven bens -ben menjats- aplaudidors del que llegien pels diaris (inclosos els digitals) com si fos una cosa necessària i de gran futur. Mentides podrides.

El "gran"Enric Mata, el factotum de Caixa Terrassa, semblava -per les adulacions i fals curriculum que li penjaven els diaris- un Rockefeller del Vallès, un gran financer, quan sempre ha estat un incompetent director plé de vanitat i corifeus. Els fets, si, els fets ho demostren.


La teòrica prudència d'alcaldes, consells comarcals, impositors, cambres de comerç, ha resultat -no podia resultar altra cosa- nefasta. I no han aparegut ni Boabdils que plorin per la pèrdua de tres caixes centenàries arrelades als seus territoris, en qualsevol circumstància, règim o situacio. Els sindicats han fet , novament, un paper galdòs. Els mèdia, purament "pilotes" de les tres direcions també han estat "boabdils". Molts articlets sobre la sobirania catalana, sobre la independència, i mentre desapareixen 3 caixes catalanes més, sense funeral. Dissortat pais i fluixos mèdia, que nomès avisen de les malalties quan es fa l'enterrament.Opinió crítica, però si no hi ha opinió? Massa dependents -sense que ningu els obligui- de les empreses que els hi posen anuncis. Un desastre, del quals als polítics actuals no es poden traspassar responsabilitat. Una societat civil no dependent inexistent i plena de porucs i de grisor, que no aixeca la veu sense l'alé previ del poder establert o del poder anterior. Trist però es aixi. Aquesta es la realitat, tal com la veig. I la trista mort de Caixa Manlleu, Caixa Sabadell i Caixa Terrassa ens ho fa palès, novament, i desgraciada.

Cal crear una comissió d'experts per tal d'escollir algun banc nòrdic solvent, iniciar-hi comverses i promoure que faci una xarxa a Catalunya. Aglutinar centenars de milers de catalans que hi estiguin d'acord i, tot seguit, passar-hi tots els nostres estalvis i operacions. Cal fer servir la força que tenim. Un català sol no és res, tots ho som tot.

Cot, a preu de saldo no, ja que s'ha quedat els deutes multimilionaris de l'entitat. Jo va anys vaig tancar els meus comptes a Caixa Sabadell fart de que m'estafessin despres de tenir-hi els estalvis jo i els meus pares tota la vida. Dit aixo, si no es comporten, n'hi ha per treure els calers a la minima.

Aquestes absorcions, de fet, no són altra cosa que la deaparició de les caixes catalanes.

La culpa de la desaparició (en forma d'absorció) és que, fins ara, les caixes catalanes tenien el negoci ben encarrilat i ben portat mentre que les caixes i els bancs espanyols vivien gràcies als contactes, com bé diu en Cot, però des que va començar la bombolla, el negoci el van començar a portar un ramat de xitxarel·los que no entenien res de banca però es manegaven molt bé en les inversions de risc. Mentre van funcionar, clar. Posteriorment, quan el negoci se'n va anar en orris, nosaltres ens vam quedar sense negoci i sense influència i els espanyols s'han quedat sense negoci però amb influències.

De totes meneres, seguint les teories darvinistes, en pocs anys veurem aparèixer noves caixes catalanes que vindran a ocupar el nínxol financer que deixen orfe les antigues.

aquesta es la pregunta que ens queda? quant estiguem completament expoliats llevors si ens donarant la independencia, a que esperem a sortir al carrer

Es infinitament desesperant, aquestes “cacicades” (que per l`altre costat ja en tindríem que estar acostumats) sobre el funcionament de un país anomenat Espanya. Com ja diu algú, jo fa temps, que donat que la del Panades va passar a un grup de fora de Catalunya, o baix treure tot, i tot i la feinada de els rebuts domiciliats, o baix passar a una entitat bancària local.
Voleu un altre “cacicada”, el grup mixt representat per ERC, a sigut apartada, dels secrets estatals, per manca de confiança; la Salgado, fins el desembres/2011, ministre de Economia i Hisenda, a passat a treballar a ENDESA, sense esperar el dos anys,que sembla que per llei te que esperar. Quanta informació privilegiada podrà transmetre a la seva actual empresa, amb la que aquesta surti amb avantatge sobre altres distribuïdores en futures operacions amb el Govern. Per cert, i segons VilaWeb, la ex ministra seguirà cobrant de ministra (dos anys) de ENDESA.

aquesta maniobra es una mes de les disenyades per el govern d'escanya per fotre a catalunya dons fotense les caixes es una manera de annular els ens finances catalans, el proxim sera la caixa i caja madrid si no el temps, resultat sens entitats financeres propues o tenim dificil per aconseguir l'indpendencia, demanaria el govern que no fos mes masell i fotes un cop de puny a sobre la traulña i digues fins aqui i junt amb lesaltres forces nacionalistes declares desde el parlament l'independdencia ja no podem esperar, ahir era tard.

"El peix petit (Argentaria) es va menjar el gran (BBV) perquè tenia millors relacions"
El govern (JMAL) i els directius del BBV van fer un tracte: vosaltres deixeu que el meu amic es quedi el vostre banc, i a canvi jo no us tanco a la presó.