Respecto els que tenen unes idees que no comparteixo i hi viuen coherentment. Però no pas els que practiquen la doble moral amb desimboltura. Gallardón justifica la seva encara no concretada reforma de la llei de l'avortament en la violència estructural contra la maternitat derivada de les relacions laborals. Per facilitar que mares i pares esperin joiosos els seus fills, els seus correligionaris i aliats, tots molt catòlics, acaben d'aprovar una reforma laboral que degrada les condicions de treball i afegeix incertesa al futur de les joves i no tan joves parelles. Hem de ser com els xinesos, ens diuen. No tenir drets, ni guarderies, ni escoles publiques ni sanitat universal. En fi un conjunt de mesures clarament destinades a fomentar la maternitat, excepte per a ments obtuses i sectàries com la meva.

Evidentment, l'avortament és un trauma per a la mare. Em semblaria molt bé que, de veritat, les condicions sociolaborals afavorissin la maternitat, és a dir, que l'estat del benestar funcionés. Però no, del que es tracta és de regular molt restrictivament una situació ja de per si prou dramàtica com per fer-la encara més, afavorint els avortaments clandestins o, com en els bons temps del franquisme, omplint avions dels que puguin pagar-se avortar al estranger. Perquè en conec bastants que defensen el "dret a la vida" menys quan les seves filles queden embarassades d'immigrants o, simplement, de conciutadans que "no les mereixen". La violència exercida en aquests casos pels pares benpensants sobre les seves filles perquè avortin sí que es pot qualificar d'estructural.

I és que els detractors de l'avortament són moltes vegades, curiosament, partidaris de la pena de mort, de les guerres preventives o de les croades. Cal donar viabilitat a l'embaràs no desitjat per nodrir presons i exèrcits, deuen pensar. O per fer més fàcil robar nadons, pràctica, pel que sembla, relativament comú durant el franquisme.

Com a exemple de violència estructural, aquesta sí, Gallardón podia haver posat l'exercida per l'Església durant molts segles contra les monges embarassades. Potser per això l'Església ha emparat la pederàstia, millor abusar de nens que transigir amb l'avortament, devia ser el seu lema. I ja sabem que els orfenats eren un bon microclima per a les seves malifetes.En una cosa té raó la dreta: vivim en un món sense pensaments forts. La prova més palpable és que gairebé no ens indignem perquè ens vulguin fer tornar a l'edat mitjana.