Presentació en societat de Crims.cat: una ambiciosa col·lecció de novel·la negra en català
Compulsió crònica
Anna Maria Villalonga
09/03/2012
14:07
Anit, en el confortable marc de la recuperada Fàbrica Moritz, va tenir lloc la Presentació en societat de la nova col•lecció de novel•la negra en català Crims.cat. Amb la presència de la crème de la crème de la negror del país (escriptors, editors, periodistes, estudiosos, experts) vam viure uns moments distesos i agradables.
Jo hi vaig ser i vull agrair que m’hi convidessin. En realitat, la negror catalana està formada per un conjunt de gent diversa, alegre i extraordinàriament ben avinguda. S’hi respira un ambient fantàstic, de manera que les trobades sempre esdevenen quelcom molt agradable per a tothom.
La gent preocupada per la llengua i la literatura catalana anem tots en un mateix vaixell. Manuel de Pedrolo, en fundar la famosa col•lecció “La cua de palla”, ja va tenir clar que un país i una cultura “normals” han de posseir representacions també ”normals” en tots els àmbits, del primer a l’últim. Ara, l’Editorial Alrevés recull el testimoni de “La cua de palla” i “La Negra” en un país on malauradament encara hem de lluitar per normalitzar tots els aspectes de la cultura, tots els racons del saber.
Per tant, som-hi! Al cap i a la fi, els lectors teniu (tenim) l’última paraula. Sense vosaltres (nosaltres: tots som lectors) mai no tirarem endavant.
Anit: cerveseta, pica-pica, en Roger de Gràcia fent de presentador (em sembla que la novel•la negra no és el seu fort: es pensava que els afeccionats havíem de ser una mena d’éssers foscos i torturats amants de la sang) i una simpàtica conversa entre tres grans del gènere: Andreu Martín, Teresa Solana i Agustí Vehí (ordre alfabètic de cognom, absoluta equanimitat).
Ara només cal que la gent s’animi a fer la col•lecció. Recordeu que el seu director és l’Àlex Martín Escribà, professor de la Universitat de Salamanca i un dels màxims experts en el tema. Per tant, solvència contrastada. I recordeu també que els dos primers títols són Història de mort, d’Andreu Martín, i Torn de nit, d’Agustí Vehí. Però en breu n’arribaran més, incloses algunes traduccions de qualitat de boníssimes novel•les que no han estat traduïdes encara a cap llengua de l’Estat.
