L'escriptora catalana Teresa Pàmies, nascuda a Balaguer (Lleida) en 1919 ha mort aquest dimarts a Barcelona als 93 anys, segons han informat a Europa Press fonts de la Institució dels Lletres Catalans (ILLC).
Pàmies va publicar novel·les, dietaris, narrativa i reportatges i també va destacar pel seu activisme polític, una opció que la va portar a exiliar-se de l'any 1939 fins a 1971 a Amèrica Llatina, Txecoslovàquia i França.
Va ser dirigent de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (1937) i una de les fundadores de l'Aliança Nacional de la Dona Jove (1937-1939).
Juntament amb el seu pare, va escriure 'El testament de Praga' (1971), premi Josep Pla del 1970 i el premi Crítica Serra d'Or de prosa narrativa de 1972.
Després va continuar la seva producció amb títols com 'Quan érem CAPITANS' (1974), 'Va ploure tot el dia' (1975), 'Memòria dels morts' (19.811), 'Cartes al fill recluta' (1984), 'Jardí enfonsat' (1995) i 'Cròniques de Comiat' (2000), entre d'altres.
La seva obra, amb un important rerefons autobiogràfic, ha estat traduïda al castellà, al gallec i l'eslovè. Casada amb Gregorio López Raimundo, secretari general del PSUC, és mare del també escriptor Sergi Pàmies.
En 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, la Medalla d'Or al mèrit artístic de l'Ajuntament de Barcelona l'any 2000, i el Premi d'Honor dels Lletres Catalans l'any 2001.
