MADRID, 14 (EUROPA PRESS) El Tribunal Suprem ha acordat prosseguir previsiblement la setmana que ve la seva deliberació sobre a qui competeix l'ordre d'autoritzar l'obertura de les fosses del franquisme, després de no haver arribat a un acord a la reunió celebrada aquest dimecres sobre aquest assumpte, segons han informat fonts jurídiques. La sala penal ha començat a deliberar a porta tancada a les 11.15 hores d'aquest dimecres i, després de gairebé 45 minuts, ha decidit tornar a reunir-se en els pròxims dies per arribar a una decisió sobre la qüestió de competència que va plantejar el jutge Baltasar Garzón el 2009. L'assumpte va ser plantejat per dos jutjats de El Escorial (Madrid) i Granada després de la inhibició de Garzón i es trobava en suspens des de l'abril del 2010 a l'espera que es resolgués la causa en la qual l'exjutge de l'Audiència Nacional va ser jutjat per investigar aquests fets. El jutjat de El Escorial es va inhibir sobre l'exhumació de les restes mortals que descansen al Valle de los Caídos, mentre que l'òrgan de Granada es va declarar incompetent per dirimir sobre l'obertura de la fossa en la qual suposadament jeuen les restes del poeta Federico García Lorca. La sala reunida aquest dimecres ha estat integrada pel president del Penal Juan Saavedra i els magistrats Andrés Martínez Arrieta, Miguel Colmenero, Luciano Varela i Perfecto Andrés Ibáñez, que serà el ponent de la resolució. Dos d'ells, el ponent i Abellaire, van formar part del tribunal que va absoldre Garzón d'un delicte de prevaricació del qual havia estat acusat per investigar els crims franquistes mancant de competència per a això. En la sentència s'assenyala que "el dret a conèixer la veritat històrica no forma part del procés penal" i que les actuacions sobre les fosses corresponen a l'Administració. ASSUMPTE PENDENT DES DEL 2009 El Suprem va deixar en suspens aquest assumpte en resposta a la qüestió de competència plantejada pel mateix Garzón el juny del 2009 després que els Jutjats d'Instrucció número 2 de San Lorenzo de El Escorial i el Jutjat d'Instrucció número 3 de Granada rebutgessin fer-se càrrec de la investigació de les fosses trobades en els seus respectius territoris. Els dos òrgans van fer pública la seva negativa després de conèixer que el titular del Jutjat Central d'Instrucció número 5 s'havia inhibit en les seves investigacions atribuint als jutjats territorials la competència sobre l'obertura de les fosses que es trobessin en la seva demarcació. El Suprem va al·legar aleshores que tenint en compte que l'objecte d'aquest assumpte estava "directament relacionat amb els fets que s'instrueixen" en la causa sobre les investigacions de Garzón sobre el franquisme era procedent suspendre tot esperant la conclusió de la causa contra l'extitular del Jutjat Central d'Instrucció número 5. "Tot això sense perjudici que durant el temps en el qual es prolongui la suspensió, els interessats puguin exercitar els drets" derivats de la llei de memòria històrica, "per la qual es reconeixen i amplien drets i s'estableixen mesures a favor dels qui van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la dictadura", va afegir en el seu moment el Suprem. VALLE DE LOS CAÍDOS I LORCA El 8 de juliol del 2009, el Jutjat d'Instrucció número 2 de l'Escorial va rebutjar la inhibició plantejada pel jutge Garzón per assumir la competència relativa a la part de la causa sobre la memòria històrica que correspon al partit judicial de San Lorenzo de El Escorial en relació amb les exhumacions de les restes mortals dipositades al Valle de los Caídos. Uns dies abans, el 30 de juny, el jutge de Granada havia donat una resposta idèntica a l'Audiència Nacional en relació amb la fossa en la qual es suposava que estaven les restes del poeta Federico García Lorca. El 26 de desembre del 2008, Garzón s'havia declarat incompetent per instruir sobre les morts i desaparicions produïdes durant aquest període. Tant el jutge de El Escorial com el de Granada van rebutjar fer-se càrrec del cas al·legant la interconnexió dels fets que corresponen a aquest partit judicial amb els ocorreguts a la resta d'Espanya. En concret, i abans de ser acusat per prevaricar en investigar aquest assumpte, Garzón es va inhibir a favor dels jutjats de La Corunya, Astúries, Badajoz, Burgos, Castelló, Còrdova, Granada, Huelva, Osca, Lleó, Lugo, Madrid, Navarra, Palència, Pontevedra, Salamanca, Sòria, Toledo, Zamora, Saragossa, Alacant, València, Manacor i Palma de Mallorca. Es va inhibir també a favor dels Jutjats d'Instrucció Degans de les localitats de Herrera del Duque (Badajoz), Pamplona (Navarra), Trujillo (Càceres) i Astorga (Lleó) perquè siguin aquestes dependències judicials les que donin resposta a "les exhumacions sol·licitades". En la majoria d'aquests llocs la investigació de les fosses es manté paralitzada.