Pàmies va publicar novel·les, dietaris, narrativa i reportatges i també va destacar pel seu activisme polític, una opció que la va portar a exiliar-se de l'any 1939 fins a 1971 a Amèrica Llatina, Txecoslovàquia i França.
Va ser dirigent de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (1937) i una de les fundadores de l'Aliança Nacional de la Dona Jove (1937-1939).
Juntament amb el seu pare, va escriure 'El testament de Praga' (1971), premi Josep Pla del 1970 i el premi Crítica Serra d'Or de prosa narrativa de 1972.
Després va continuar la seva producció amb títols com 'Quan érem CAPITANS' (1974), 'Va ploure tot el dia' (1975), 'Memòria dels morts' (19.811), 'Cartes al fill recluta' (1984), 'Jardí enfonsat' (1995) i 'Cròniques de Comiat' (2000), entre d'altres.
La seva obra, amb un important rerefons autobiogràfic, ha estat traduïda al castellà, al gallec i l'eslovè. Casada amb Gregorio López Raimundo, secretari general del PSUC, és mare del també escriptor Sergi Pàmies.
En 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, la Medalla d'Or al mèrit artístic de l'Ajuntament de Barcelona l'any 2000, i el Premi d'Honor dels Lletres Catalans l'any 2001.
Carrillo destaca la "moral enorme" i la valentia de Pàmies
L'exsecretari general del PCE Santiago Carrillo ha lamentat aquest dimarts la mort de Pàmies, de la qual ha recordat la seva "moral enorme", la seva valentia, entusiasme i intel · ligència. En declaracions al canal 3/24 recollides per Europa Press, Carrillo ha recordat el periple que van passar per les seves conviccions polítiques durant la Guerra Civil i l'exili, i ha recordat que solien trobar-se cada estiu per passar quinze dies junts en un balneari de Caldes de Malavella.
El veterà dirigent comunista ha recordat que, en plena guerra, dins de la Joventuts Socialistes Unificades (JSU), Pàmies va ser la dona que més sobresurt a Barcelona dins de l'organització, malgrat que aquesta comptava amb un grup "realment notable".
És una "notícia molt desagradable saber que Teresa ha mort", ha lamentat, a més de lloar que amb l'arribada de la Democràcia, Pàmies va entrar en una etapa literària molt productiva que li va permetre mostrar la seva gran personalitat i convertir-se en una dona respectada i escoltada.
Carrillo ha explicat que van treballar junts a París en l'edició de la revista 'La nostra Bandera', tot i que abans havien coincidit a Mèxic i a Praga, i ha rememorat igualment com va ser el retrobament de Pàmies amb Gregorio López Raimundo, amb qui es va casar.
Pàmies va ser "una dona de gran caràcter, molt lluitadora", que es va guanyar a pols una àmplia cultura autodidacta que li va permetre tractar infinitat de temes com a escriptora, ha assenyalat Carrillo.
