“Una cosa son les aparences i una altra la realitat”

--Com defineix aquest llibre a Josep Antoni Duran i Lleida?
-- Com una persona intel•ligent i capaç, però també amb una imatge pública que no es correspon, ni amb el que pensa personalment ni el que representa la seva figura pública. Un personatge sobrevalorat, des de un punt de vista mediatic, i de les valoracions que es fan a nivell d’enquestes que no es correspon amb el veritable tarannà del personatge. Ell apareix com tolerant, com obert, com europeu i la meva percepció és que es molt conservador, ultra lliberal i que no té res a veure el seu pensament, amb allò que diu que reivindica que és el humanisme cristià. El llibre versa sobre això la no correspondència del seu discurs amb la seva pràctica política.

--Amb el llibre que descobrirà la gent de la biografia de Josep Duran i Lleida?
- Jo crec que descobrirà que una cosa son les aparences i una altra cosa la realitat. Que una cosa és el discurs “bonista”, i una altra cosa, és la realitat política dels interessos que defensa Duran i Lleida, que no es corresponen amb els plantejament s humanistes, ni molt menys.

--Ha aconseguit saber com es paga una hipoteca com la que paga Duran i Lleida amb el sou que cobra?.
-- He intentat fugir de les anècdotes de la picaresca de relacions de les dones i amb els negocis, i tot això, que és fruit de algunes converses que han tingut respecte a ell. He intentat mostrar la seva contradicció entre el pensament filosòfic i ideològic, i la seva praxis política, en el que ell diu defensar. Crec que ell ha transformat els elements fundacionals de Unió Democràtica de Catalunya per un interès personal. Ja fa 30 anys que és dirigent del seu partit, i en aquests 30 anys ha hagut una desviació d’allò que va ser l’esperit fundacional de Convergència Democràtica de Catalunya.