GRATIS TOTAL

“De lo que no cuesta, llena la cesta”.  Diu el refranyer i els espanyols entrem en les farmàcies i acudim al metge disposats a omplir la cistella de caixetes de pastilles i passar una estona explicant les nostres penes "al galeno" que, pacientment, acaba estenent una pila de receptes per consolar al malalt imaginari.

D'un temps fins ara, els supermercats han decidit cobrar un cèntim per les bosses de plàstic i observo com la majoria portem la borsa de casa per estalviar-nos l'óbolo. Solament és un cèntim però ha exercit un efecte benèfic sobre la despesa de les tendes i sobre el medi ambient.

Creo, sincerament, que la decisió de Catalunya de cobrar per recepta sempre, això sí, que es tinguin en consideració les rendes de l'usuari és un bon camí per alleugerir els magatzems de medicaments que cada espanyol conserva en lloc fresc com recomanen els prospectes.

Para no parlar d'una sospita que, com coleòpter en orella, tenim tots sobre el presumpte mercat negre de productes farmacèutics per part de propis i aliens que sobrevola quan contemplem el sarró de medicaments que alguns es porten davant els nostres nassos en la farmàcia del barri.

Sobre les visites al mèdic pinso exactament el mateix; majors, mitjans i mediopensionistas hem convertit l'ambulatori en punt de trobada, calentito a l'hivern i fresquito a l'estiu, on es xerra a plena veu encara que nombrosos cartells recordin el silenci necessari.

La sanitat gratis total va ser bella mentre va durar però bufen altres vents que obliguen a reflexionar sobre l'ús i l'abús insostenibles.

I de les urgències, callo el que penso perquè estem en horari infantil.