Catalunya no cremava tant a l'hivern des de 1984
La Generalitat està preocupada per "la facilitat amb que s'encén un foc"
12/03/2012
19:37
Catalunya està vivint el seu pitjor episodi d'incendis forestals d'hivern des de 1984, amb més de 1.500 hectàrees arrasades en 228 focs, els més importants aquesta passada setmana al Pirineu de Lleida i la Costa Brava, provocats pel mal estat dels boscos, secs i amb restes de llenya dels desperfectes de la nevada de 2010.
Segons han informat la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, de la qual depenen els Agents Rurals, en total en el que va d'any han cremat 1.506,49 hectàrees, concretament 881,85 arboladas i 624,64 no arboladas.
En el mateix període de 2011, va haver-hi la meitat d'incendis, 117, i van cremar 205,74 hectàrees -set vegades menys-: 33,58 arboladas i 172,17 no arbolades. De fet, cal remuntar-se a 1984 -quan van cremar 2.125,16 hectàrees- per trobar unes xifres tan negatives entre gener i l'11 de març, mentre que el rècord des de 1968 va ser de 3.378,60 hectàrees en 1981. Així, aquest període està en el tercer lloc del rànquing d'hectàrees cremades des que es tenen dades, en 1968.
En declaracions a Europa Press, el director general de Mitjà Natural i Biodiversitat, Josep Escorihuela, ha explicat que el que realment els preocupa és l'elevat nombre d'incendis, ja que indica "la facilitat amb que s'encén un foc" i que són més difícils d'apagar.
Ha vaticinat que "el perill continua" si no plou en les properes setmanes i si es mantenen les jornades amb fortes ratxes de vent, davant el que preveuen incrementar la vigilància sobre el terreny.
A més, aposta per seguir sensibilitzant a la població, encara que ha valorat que amb els últims successos "ha canviat la percepció de la gent", que fins ara no s'adonava de la gravetat de la situació.
Els incendis més greus han estat els de la passada setmana, concretament el de Santa Cristina d'Aro, en el Baix Empordà (Girona), amb 369,62 hectàrees; el de Baix Pallars-Gerri de la Sal (Lleida), amb 336,71; el de Pont de Suert-Viu de Llevata, a Alta Ribagorça (Lleida), amb 228; el de Valls de Valira-Calbinyà, a Alt Urgell (Lleida), amb 121,71, i el de la Torre de Capdella, en el Pallars Jussà (Lleida), amb 100,7.
Causes dels incendis
Dos dels incendis més importants, el de Baix Pallars i el de Pont de Suert, es van deure a la caiguda de pals d'electricitat pel fort vent, segons la principal hipòtesi que barregen els Agents Rurals.
Un altre dels incendis del Pirineu de Lleida, a Valls de Valira-Calbinyà, va començar pel foc d'una carbonera tradicional que va estar treballant al desembre i que va ser apagada pels seus responsables sol amb terra, i no amb aigua.
Segons Escorihuela, en casos de sequera i poca humitat aquest tipus de focs que no s'apaguen amb aigua segueixen fent una combustió lenta, sense flama, i poden rebrotar amb l'arribada de ratxes de vent que s'infiltren pels forats del sòl.
L'incendi de Santa Cristina d'Aro encara s'està investigant, i estan totes les hipòtesis obertes perquè els Agents Rurals encara no han trobat vestigis que els portin a una conclusió segura, i de moment, no es descarta intencionalitat.
