Hi ha unes quantes veus de la dreta i de la 'veritable esquerra S. L.' que se sumen a un missatge desmobilitzador. Les vagues generals no serveixen de res. Es basen en els conceptes que els estats han perdut pes a l'hora de definir les seves pròpies polítiques públiques, que som esclaus dels mercats, i que les velles estratègies de l'era industrial ja no serveixen en aquesta societat tan postmoderna.
En el fons, el missatge vingui de l'ala dreta mediàtica o de benintencionats activistes de la 'veritable esquerra S.L.' no deixa de ser una forma en què el piquet empresarial està ficant-nos el seu missatge: no facis vaga que no serveix de res.
El missatge pot semblar realista, la societat postmaterialista ha evolucionat tant que una vaga industrial no va a tenir cap efecte i és un instrument que ja no s'utilitza. Una cosa que no deixa de ser una fal·làcia. Els sindicats austríacs
han convocat vaga en el sector industrial que ha forçat la negociació salarial que portava bloquejada anys. Feia temps que els sindicats austríacs no convocaven una vaga d'aquest calat.
Els sindicats britànics han convocat diverses vagues generals que han frenat una reforma del sistema de les pensions.
No és una cosa de “llatins”, com pugui semblar que es limitin a Grècia, Itàlia, França o Espanya. Les vagues, i les vagues generals segueixen convocant-se de llarg a llarg d'Europa. També a Finlàndia, on, per cert, han aprovat una reforma laboral que millora la protecció dels treballadors, no com aquí, diverses amenaces de vaga i
convocatòries de vagues sectorials han desbloquejat acords laborals i
han forçat a una reforma de caràcter progressista.
Per tant, les vagues i les vagues generals no deixen de ser eines que utilitza el sindicalisme, fins i tot el més avançat i modern com el nòrdic i el centreeuropeu. I les vagues generals tenen èxit per tirar enrere lleis o forçar reformes de tall progressista.
Tot es tracta si la vaga té èxit en el seu seguiment i la ciutadania no assalariada té la sensació de que la causa per la qual es lluita és justa i per tant la percepció de suport a la vaga general, més enllà del seu seguiment real, s'estén.
El que si que sabem que és inútil i no serveix de res (o millor, dit, empitjora la situació) és aquesta reforma laboral, i quedar-se de braços creuats com pretén el piquet empresarial. Ningú mai va dir que les lluites socials fossin senzilles i que pel nero fet de convocar una vaga general les lleis canviïn, però si els treballadors secunden la convocatòria i no es deixen menjar la moral pel piquet empresarial la reforma laboral té més punts per ser retirada.
