Cridaner i poc transcendent

Darrerament s’han acumulat informacions i declaracions a primera vista cridaneres, però que semblen destinades a no tenir transcendència, o fins i tot acabar en un pur tràmit.

Vet aqui que el president de la República Francesa i candidat a la reelecció, Nicolas Sarkozy, proclama públicament la seva disposició a acostar els presos d’ETA al País Basc, tot i reconeixent la dificultat perquè la majoria són del sud, i cal la intervenció espanyola. Sobta aquesta manifestació en qui, fins ahir al vespre, repetia que això era un “afer intern” d’Espanya.

Que l’organització li demanés immediatament un diàleg directe era del tot previsible. Qui sap –podria ser una solució bona per a totes les parts-si una verificació francesa de les passes cap al desarmament i l’autodissolució del grup no compliria els requisits que exigeix el PP quan a credibilitat i comprovacions, donada l’excel·lent col·laboració entre els dos estats des de fa anys.

Gairebé a la vegada, la detenció a Ciboure, a prop de la frontera del Bidasoa, de Jose Manuel Azkarate, membre o ex membre de la banda, a més de una actuació dintre de la normalitat i la lògica, no té cap transcendència pràctica. De fet, Azkarate ja va tenir el tercer grau penitenciari, i fins i tot va sortir en llibertat condicional l’any 2004. L’única causa pendent és per no haver complert l’ordre de presentació a la policia en els dies predeterminats. Un detall complementari: a casa no tenia cap arma, recurs que abans era habitual en els militants d’ETA per allargar la condemna prèvia a França abans del lliurament a Espanya. En definitiva, hom intueix que l’arrest podria ser només el darrer tràmit per a la reinserció definitiva del detingut.

Un altre pas que sembla important és l’acceptació de la part més important del pla de pau del president López, que és la constitució d’una comissió del parlament basc per debatre entre tots els grups actuals el full de ruta en l’àmbit polític, amb l’excepció, com a mínim inicial, de l’anomenada esquerra abertzale. Ve a ser l’aplicació del principi que només els polítics poden acordar actuacions polítiques, sense intervencions ni amenaces alienes. La minoria més propera als radicals en la cambra actual va “posposar, que no retirar” la proposta presentada perquè els hereus de Batasuna participessin de bon començament. Un gest que pot facilitar el difícil consens.

Per acabar, Deia ha fet públic l’escàndol del procediment de la fiscalía contra el cunyat del lehendakari i també important dirigent dels socialistes bascos, Melchor Gil. Segons l’acusació, instada per la Hisenda foral de Biskaia, Gil hauria defraudat al fisc competent més de 100.000 euros, però menys del topall mínim per culpar-lo d’un delicte fiscal.

Entre d’altres suposats càrrecs està el haver pagat a la constructora Promociones de Bizkaia 2001 S. L. 399.514 euros, més de la meitat del que costava la casa, en bitllets, que no haurien sortit de cap dels seus comptes bancaris, ni de la dona. D’aquests bitllets, 292 eren de 500, darrerament objecte d’atenció al conjunt d’Europa per evitar el rentat de capitals.

El mateix diari que ha destapat l’afer reconeix que el cunyat del president ja ha regularitzat la situació fiscal fins a l’exercici del 2009, amb dos pagaments per un total de més de 174.000 euros, després d’un acord que li ha perdonat el 70 per cent del deute estimat. Tot sembla indicar, doncs, que el procés judicial no anirà gaire més lluny de la tramitació, ni amb conseqüències penals greus. Una altra cosa és l’ètica, l’estètica, i fins i tot la suposada irresponsabilitat –per no dir ruqueria- d’aquest altre cunyat.