EXPERIMENT RECAPTATORI

La confusió i el cabreig, són les dues primeres sensacions dominants després de l'aplicació de "l'eurazo" en les receptes mèdiques, que és la part més ciutadana i populista de les mesures adoptades pel Govern de CiU amb el suport del Partit Popular català. No ens enganyem, la mesura, no és més que un assaig nacionalista del que el Govern Rajoy intentarà aplicar en tot l'Estat….si pot. Els catalans, tan civilitzats com som, sempre acabem convertint-nos en el conillet d'índies d'aquests experiments recaptatoris de la dreta, per aquesta “immensa” necessitat que tenim de demostrar que som uns “patriotes”, però, sobretot, per no perdre el nostre caràcter identitari. A aquest pas, els nostres polítics ens van a arribar a cobrar per respirar o per esternudar a la zona alta de Barcelona. Com sóc gat i a més ácrata, cada volta de rosca que li donen a l'economia familiar em fa mal de panxa i bramo contra aquests independentistes de casa bé, que són capacos d'asfixiar als seus votants, per no trencar-se el cap, discorrent el com millorar el seu nivell de vida o crear llocs de treball. Si els que adopten, aquesta i altres mesures, com la creació d'un cànon turístic injustificable o el de l'aigua, per pagar-se les seves ficades de pota en l'ACA, segueixen per aquest camí, arruinaran Catalunya abans que finalitzi la present legislatura, gràcies també al fet que el principal partit de l'oposició segueix en el guindo, perquè després del seu congrés renovador, encara no sap com connectar amb el seu electorat. Encara sort, que el Tiet Montilla li pregunta en el Senat a Rajoy  per què no acaba el corredor Mediterrani, que si no, aquí a casa nostra, entre el protagonisme desvergonyit de l'alcalde Bustos i les mitges paraules del també alcalde Navarro, els socialistes semblarien que estan morts. Estem fotuts i tot pinta, al fet que amb semblants iluminats, no hem arribat encara al tram més dur d'aquesta, no reconeguda, recessió. Cosa que significa, que ens pot passar de tot, fins i tot, que ens posin al costat mateix un Eurovegas mafiós i desvertebrador.

Bertol Brecht va escriure en “La ópera de cuatro cuartos” allà pel 1928 la següent frase que, ara mateix, molts dels que manen, haurien d'incloure en la seva ideologia política: “Primero viene la comida, después… la moral”.

Substitueixin Vostès la paraula moral per, immersió, independència o la controvertida renovació de Guardiola i, potser, li troben algun sentit pràctic a la cita.

Aquest gat admet, amb humilitat franciscana, la discrepància més absoluta de les seves lectores i lectors.

Miauuuuuuuuuu