En una operació de set hores
L'Hospital Vall d'Hebron separa dues siameses unides per abdomen i fetge
19/03/2012
11:45
EuropaPress.- L'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona ha separat amb èxit dues siameses de set mesos que van néixer unides per l'abdomen i que compartien el fetge, en el marc d'una operació delicada que va durar al voltant de set hores.
Les petites, Núria i Marta, van poder créixer i alimentar-se correctament fins que van arribar als 12 quilos conjunts de pes, el mínim necessari per operar reduint les complicacions futures, segons ha explicat el codirector del Programa de Cirurgia Fetal, José Luis Peiró.
En la intervenció, que van participar cirurgians pediàtrics i plàstics, anestesistes, obstetres, neonatòlegs, radiòlegs i infermeres i auxiliars, es va fer una separació de vísceres i del fetge de les petites, que ara només acudeixen a l'hospital per a revisions periòdiques.
Es van utilitzar dos quiròfans per atendre les petites en el moment de la separació d'abdomen i de la part baixa de l'estern, que també va requerir de la divisió dels equips per assegurar el tancament de l'operació, finalitzada d'acord amb la previsió.
La mare de les petites, Meritxell Feliu, ha explicat que la malformació es va detectar en la primera ecografia de les 12 setmanes, i malgrat que el centre no li va garantir totalment l'èxit de la intervenció, va posar tots els mitjans tècnics per a això, ha defensat.
Amb aquest final, va planificar el part per cesària per als vuit mesos de gestació, que van néixer amb un únic cordó umbilical molt gran i una mitjana d'1,5 quilos de pes cadascuna, com va assenyalar el cap del Servei de Cirurgia Pediàtrica i líder de l'operació, Vicenç Martínez, que va detallar que als 27 dies ja tenien l'alta.
Per planificar l'operació es van dur a terme nombrosos estudis morfològics i clínics de les dues nenes, que van determinar que l'únic òrgan vital que compartien era el fetge, tot i que la certesa total no es va poder tenir fins el moment de l'operació.
Els metges sabien prèviament que les nenes tenien cada una el seu propi aparell digestiu, però malgrat disposar de proves radiològiques amb molt detall, no podien assegurar al 100% que l'arrel de l'intestí no fos comuna.
Martínez ha explicat que el tancament cutani de pell i múscul era una de les parts més crítiques de l'operació, sobretot a l'hora d'evitar infeccions que poden provocar la mort.
Tot i això, la mida més crescuda de les menors va poder subministrar el suficient contingent de pell i musculatura per tancar la cicatriu.
És complicat predir l'edat màxima que totes dues haguessin pogut sobreviure juntes, ja que una afecció greu a una d'elles hauria afectat també l'altra, al marge de les incomoditats visibles que això suposa, han explicat els metges, que han posat en antecedent el cas d'uns siamesos americans units per l'abdomen que van morir més enllà dels 60 anys.
