L'embolic que té muntat el Banc d'Espanya amb les fusions o absorcions de les Caixes d'Estalvi espanyoles, a les quals la incompetència del seu President Fernández Ordóñez ha aconseguit cotes d'excel·lència, de vegades té excepcions clamoroses com ho ha estat la que ha protagonitzat CaixaBank canviant les seves accions amb Banca Cívica i fent-se amb un negoci que aconsegueix el primer lloc en recursos dins del panorama financer espanyol. Ni més ni menys que 342.616 milions en actius, 6.590 oficines i, per tant, 32.715 empleats. Xifres de prime time, que han deixat al ciutadà absolutament sorprès. Tan bé han fet les coses Isidre Faine i els seus, que no han necessitat ni un sol euro de les arques públiques per finalitzar amb èxit l'operació. I no solament això, sinó que retornaran a l'Estat els milions d'euros que en el seu moment va sol·licitar la banca d'Enrique Goñi i Antonio Pulido quan en el seu moments van fusionar Caja de Navarra, Cajasol, Caja de Canarias i Caja Burgos, que ara s'integren en la causa comuna de la Caixa. Si tots els bancs i tots els banquers seguissin el deixant dels directius catalans, la sagnia econòmica que ha suposat per a l'Estat la moguda bancària espanyola segurament, ara mateix, el govern Rajoy i abans el de Zapatero, haguessin pogut destinar aquesta ingent quantitat de diners a la creació d'ocupació directa o a la pimes, que són les que sempre han sabut tirar de l'economia del país. Bé està el que bé acaba i millor encara quan la decència es trasllada al món dels diners que està en la UVI de l'ètica per la falta de moralitat de tants voraços impresentables del parquet de roure i de la moqueta fina.
Manuel Fernando González
Editor i Director
www.catalunyapress.cat
www.pressdigital.es
