LA POR

No sense certa tristesa, m'adverteix l'amo del bar que sufoca les meves ànsies cafeteres de cada dia, que no obrirà demà; prefereix, afegeix, perdre la recaptació a sofrir les destrosses que li tenen anunciats els democràtics visitants que amb aire matón han passat per l'establiment.

Fregit a impostos, assetjat per les factures pendents, el negoci manté amb prou feines al titular i la seva esposa que malda per la cuina per omplir el mostrador de saboroses viandes. De tant en tant, també cal donar un cop de mà al fill que, des de la cua de l'INEM espera que algú el contracti.

Si l'objectiu de la vaga són aquests "grans empresaris" "capitalistes i especuladors", l'acció sindical ha quedat als meus ulls convertida en partida de la porra, cobradors d'un salari de la por que ataquen allò que diuen defensar.

Dubtava a acudir a la convocatòria i, vist el vist, s'esvaeix qualsevol interès per contribuir als quals utilitzen la por com a eina política.

Prendré el cafè a casa i després, des de la xarxa, escriuré més que mai en defensa del dret que té un modest comerciant a triar entre obrir o tancar. Sense por.