Maig del 2012

Fa uns dies, en una coneguda tertúlia de la ràdio, una prestigiosa periodista afirmava que el moviment 15M s'havia dissolt, que el moviment ja no existia. No vull esmentar a aquesta periodista, ja que amb aquest article no pretenc entrar en un debat sobre la mala praxi periodística. Llavors, què vull assenyalar amb això? Molt senzill: al carrer molta gent es pregunta què ha passat amb aquell moviment que tantes consciències va semblar sacsejar en places, mobilitzacions i altres.

En la lògica dels grans mitjans de comunicació, en què la informació ha d'estar articulada en funció dels beneficis que aquesta pugui generar, el moviment sembla que fa temps va deixar de ser notícia. Les espectaculars fotos amb agressions (policials) o amb contenidors cremats solen ser les sagnants excepcions a la norma: el moviment no existeix o està en plena decadència. Res més lluny de la veritat.

Ja en el seu moment, membres de les diferents acampades del país van comunicar a la premsa, a la societat en general, que les acampades es dissolien per constituir-se en assemblees de barri i retornar, així, la pràctica de la política a la vida de barri, a la societat civil, en definitiva. El moviment es constituïa, irreversiblement, en aquest canvi de consciència que polititzava a la societat civil com mai abans en els nostres anys de democràcia. Un canvi en la dinàmica social molt important però gens espectacular, si ens atenim a la lògica de la imatge impactant, del titular de consum ràpid.

El moviment no ha deixat de funcionar, efectivament. El moviment ha funcionat des de les esmentades assemblees de barri. El moviment ha funcionat, també, amb incomptables iniciatives, sent impossibles d'enumerar íntegrament. La mateixa periodista, que una setmana deia que el moviment s'havia dissolt, a la setmana següent entrevistava a dos membres dels arxiconeguts "iaioflautes", actiu grup vinculat d'una manera o una altra al 15M. A més, el moviment publica els seus propis periòdics ("Informació Real Ja" i "Madrid 15M"). El moviment, tan líquid i orgànic com la societat a la qual apel·la, està aquí, creixent, madurant.

Any 2012: seguim

I seguim amb major determinació, si cap. Seguim perquè totes aquelles raons que ens van impulsar a sortir al carrer el 15 de maig del 2011, lluny de desaparèixer, han anat multiplicant-se i agreujant-se. Seguim perquè la classe política segueix amb les seves retallades socials, perquè cada vegada hi ha més gent afectada per aquesta gestió atroç dels recursos amb que els contribuents (i destaco contribuents) els hem dotat.

Seguim perquè, mentre es neguen a investigar corruptes i paradisos fiscals, ens diuen que no hi ha diners. Com, que no hi ha diners? Estimats bancs, això ho sabeu molt bé perquè us els esteu quedant tots. Seguim perquè el govern del PPSOE, tant en la legislatura d'aquest any com en la de l'anterior, ha indultat ja a diversos criminals, individus lligats a la banca, a partits polítics o a esferes de poder. Seguim perquè, evidentment, la justícia a Espanya no és igual per a tots. Seguim perquè vivim en un estat racista i classista, un estat que tortura en els CIEs (Centres d'Internament d'Estrangers) para després omplir-se la boca amb paraules com a "estat de dret", "drets humans", etc.

Seguim perquè en aquest país pegar a nens surt gratis. Seguim perquè si aquests nens reclamen millores en les condicions en la seva educació són titllats d'"enemics". Seguim perquè hi ha aeroports fantasmes construïts només per a una foto i amb els costos de manteniment dels quals podríem resoldre problemes reals derivats d'aquesta sagnant ona de retallades. Seguim perquè les retallades en sanitat han començat a cobrar-se vides. I aquells que retallen en sanitat solen ser els mateixos en lucrar-se d'aquestes mateixes retallades.

Les raons per seguir s'acumulen i acumulen. I segurament, mentre escric aquestes línies, es van acumulant noves. Anem a seguir, no tenim una altra alternativa. Anem a seguir teixint aquesta xarxa de complicitat i empatia tan necessària per sobreviure en un sistema que, en el seu codi binari, només entén de pèrdues, beneficis i no de ciutadans, independentment del seu estatus social o econòmic.

El nostre dia tornarà en el mes de maig del 2012. Igual que l'any passat, tornarem a sortir sense banderes ni escuts de cap classe. Sortirem al carrer com el que som en realitat: persones. El nostre dia serà el 12M, quan tornem a prendre el carrer. I estic convençut que encara serem molts més, més que el 15M, més que el 15O. No érem notícia ni el 12, ni el 13, ni el 14 de maig de l'any passat, no esperem major atenció en aquest. Però seguim treballant i això està molt lluny d'aturar-se.

Endavant.


Julio Gómez, @eljuliobcn
Democràcia Real Ja Barcelona