"No estic d'acord amb una amnistia fiscal perquè els que ja paguen, pagaran més, i els que no paguen… pagaran menys", Mariano Rajoy, candidat del PP a la Presidència del Govern, campanya electoral 2011.
Ja sabem una mica més de la lletra petita que va ocultar el Partit Popular en la seva campanya electoral, que en destapar-se deixa als petits empresaris, als autònoms i en general a tots els treballadors i treballadores, amb l'amarga sensació que la dreta espanyola els ha tornat a prendre el pèl. Ara resulta que els defraudadors que guarden diners negres en qualsevol caixa forta d'Espanya o l'estranger poden convertir-ho i fer-ho aflorar legalment pagant solament el 10 per cent de penalització a Hisenda, la qual cosa és un greuge comparatiu amb la gent que paga religiosament tota classe d'impostos amb un percentatge infinitament superior. Rajoy ha mentit i el seu Ministre d'Hisenda és un truà polític de moralitat molt poc exemplar. I això és el principi. A partir del dilluns hi hauran més sorpreses, perquè aquests pressupostos de l'engany entraran al Congrés i els altres grups polítics podran esmicolar-los i treure a la llum tot allò que tots ens suposem, però que per honestedat havíem esperat pacientment al fet que no fos veritat. És el que es ve a dir concedir-li al presumpte delinqüent el benefici del dubte i la presumpció d'innocència. Això de la mà fiscal ampla i generosa per als clients preferents d'alguns bancs que agafen els seus diners i corren com a covards als paradisos fiscals, és una infàmia indigna d'un govern decent en el qual, per més inri, varis dels seus membres són de missa diària i de confesionalitat manifesta. Això és una vergonya i no hem de permetre-ho.
Manuel Fernando González
Editor i Director
www.pressdigital.es
www.catalunyapress.cat
